L'assaig valencià contemporani: Joan Fuster i Joan Francesc Mira
Joan Fuster
El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assajos va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.
En aquest llibre, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Joan Francesc Mira
Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Mira és autor d’una producció assagística abundant constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.
Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió que Mira ha practicat amb una gran regularitat. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear «consciència col·lectiva» i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment l’ús polític que se’n fa.
Una part de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un bon punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del món.