Ausiàs Marc: vida, obra i poesia de l'amor al segle XV

Context històric i cultural del segle XV

La concepció de l'amor del discurs dels poetes del segle XV experimentà alguns canvis, tot i que romanien idees medievals, especialment pel que fa a la dona. S'esdevenen grans transformacions socials i culturals que tanquen l'Edat Mitjana i enceten una nova visió del món que modifica les idees estètiques, polítiques i religioses.

La crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncia la fi de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'humanisme que conduirà al Renaixement. La pèrdua de Constantinoble ha sigut una fita històrica considerada com a inici de l'Edat Moderna. Les relacions amb Itàlia permeten el contacte amb l'humanisme, però tingué escassa repercussió en la nostra literatura.

A la Corona d'Aragó, la mort del rei Martí l'Humà ocasionà un conflicte successori que es resolgué al Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera, fet que provocà la castellanització de la cort i de la noblesa. L'hegemonia que mantenia Catalunya des del segle XII decaigué a causa d'una greu crisi econòmica i social, que contrasta amb l'esplendor que visqué València amb un augment important de la població i amb la construcció de grans monuments del gòtic civil i religiós: les Torres de Serrans, el Palau de la Generalitat...

Quant a la consolidació de l'estàndard literari, cal destacar el paper de la Cancelleria Reial. La tasca literària dels escriptors enriquí i envigorí la llengua, que s'expressà tant en prosa narrativa com en poesia, que fins aleshores s'havia conreat en occità. La maduresa a què havia arribat la llengua afavorí la reflexió sobre aquesta i l'aparició d'una consciència de correcció lingüística. El valencià Joan Esteve publicà el diccionari imprès més antic en llengua romànica.

Ausiàs Marc

Biografia

Vinculat a Gandia, Beniarjó i València, era fill del poeta Pere Marc i nebot de Jaume Marc. Com a cavaller participà en la campanya militar d'Alfons el Magnànim a Itàlia, i fou recompensat amb territoris i privilegis; fou nomenat falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell. Després de la mort d'Isabel, es casà amb Joana Escorna, que també morí sense descendència. No tingué fills dels seus matrimonis, però sí que en tingué de naturals.

Una nova poesia amorosa

Ausiàs Marc trenca amb la poesia trobadoresca: abandonà l'occità i la seua poesia assolí més profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores. Encara que la ruptura no és total i encara hi trobem l'ocultació de la identitat de la dama i un cert vassallatge amorós. També rep la influència d'altres corrents culturals com la tradició escolàstica, palesa sobre les idees de l'amor, el bé, el plaer o la virtut, i també certs ressons de l'humanisme italià que recorden la Commedia de Dante o el Canzoniere de Petrarca, en el tractament de l'amor com a idea.

La diferència principal entre la poesia dels trobadors, la dels poetes italians del dolce stil novo i la d'Ausiàs Marc és l'actitud envers la dona: per als trobadors era una dama feudal, a qui el trobador retia vassallatge amorós; la donna angelicata era per a Dante el camí cap a Déu, i Laura inspirava a Petrarca un sentiment espiritual d'allunyament del món i de retrobament amb si mateix, mentre que Ausiàs Marc veié en la dona virtuts, defectes, sentiments i contradiccions, una visió més humana. Marc continuà sent un poeta medieval en els temes, l'estil, la mètrica i l'actitud moralista.

Obra

S'hi conserven 128 poemes dividits en cants:

Cants d'amor

Marc teoritza sobre l'amor i hi identifica distintes classes: l'amor sensual o foll, l'amor fi i l'amor venal o conjugal. Es tracta de 76 poemes subdividits en cicles:

• Plena de seny: correspon als inicis literaris de Marc i es lamenta de la tristesa i la solitud de no sentir-se estimat.
• Llir entre cards: s'hi amaga Teresa, per qui sent un amor total, sensual i espiritual.
• Amor, amor: correspon a la vellesa, s'hi lamenta de la pèrdua de l'amor i se sent indefens davant un amor nou.
• Mon darrer bé: també emprat durant la vellesa, és un amor que li fa oblidar els mals passats.
• Oh, folla amor: es refereix a un amor deshonest pel qual se sent pecador i avergonyit.

Cants de mort

Es tracta de sis poemes llargs on es lamenta per la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència, la mateixa existència de la mort, etc.

Cants morals

Fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica (moviment filosòfic i teològic amb la voluntat de combinar fe i raó).

Cant espiritual

És un poema religiós de 224 versos en què es dirigeix a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats.

Estil

Quant a l'estil, els seus versos són durs i intensos, molt condensats semànticament. Sovint és difícil d'entendre pels hipèrbatons i les el·lipsis freqüents. Empra una llengua poètica culta que no exclou les expressions col·loquials, a més d'una gran varietat de recursos literaris.