Ausiàs March i la poesia catalana del segle XV: innovacions, influències i temes

Poesia XIV i XV: un procés de desoccitanització

1. Els primers poetes

Jaume March i Pere March, germans i alhora oncle i pare d'Ausiàs, van escriure una poesia molt lligada a les fórmules trobadoresques, sense innovacions.

Gilabert de Pròixita es mostra molt poc influït per la nova lírica italiana i no arriba a abandonar mai els tòpics de la poesia trobadoresca. Tanmateix, la seua obra mostra influències de Dante i barreja català i occità.

2. Innovacions

• Andreu Febrer, nascut a Vic, va estar molt vinculat a la cort reial i va viure a Itàlia. Durant el regnat d'Alfons el Magnànim va entrar en contacte directe amb la lírica italiana dels stilnovisti. És l'autor de la primera traducció de la Divina Comèdia de Dante a una llengua romànica, el català.
• Jordi de Sant Jordi coneix la lírica italiana i encarna la figura del poeta cavaller, emblemàtica d'aquesta època. La majoria dels poemes que es conserven se centren en reflexions amoroses en què poques vegades s'allunya dels tòpics trobadorescos: separació dels amants, ús de senyals, inaccessibilitat de la dama, mort per amor, superioritat de la dama. «Presoner» és el seu poema més destacat i realista, ja que es remet a un episodi real de l'autor i s'allunya dels convencionalismes de la tradició trobadoresca.

Ausiàs March

Fou un poeta líric i cavaller, i representa una de les figures cabdals de la literatura catalana. Va nàixer a Gandia cap al 1400 i va morir el 3 de març de 1459. Fill del poeta Pere March i de Leonor Ripoll, va ser educat amb l'ideal cavalleresc. Va participar en diverses guerres pel Mediterrani i es va casar dues vegades. Va tenir cinc fills il·legítims, i la seua poesia es relaciona amb aquesta situació, destacant la lluita entre la passió i l'ideal de l'amor pur.

Característiques

Escriu en un català ric, sense provençalismes, en un estil directe, sincer, provocatiu i fixat en versos decasíl·labs (4+6). Fa una gran utilització de metàfores. Recull els tòpics comuns de la lírica trobadoresca, però els sotmet a una anàlisi nova i obté com a resultat una poesia més intel·lectual, psicològica i conceptual.

Les lluites que presenta

• L'amor espiritual: idealitzat i pur, que està regit per l'enteniment, el recte ús de la raó, on resideix la llibertat.
• L'amor sensual i carnal: és a dir, el desig i la sensualitat que fan davallar l'home a l'estat de les bèsties i l'esclavitzen.

Ell aspira a l'amor espiritual, però viu turmentat perquè constantment cau en l'amor sensual.