Autors clau de la literatura valenciana i catalana del segle XX: Estellés, Fuster, Espriu, Martí i Pol i Mira
Autors clau de la literatura valenciana i catalana del segle XX
Vicent Andrés Estellés
Estellés és un poeta important de la postguerra que va patir l’exili interior. Comença com a periodista i la seua producció poètica va ser coneguda gràcies al llibre Llibre de meravelles. També destaca «Mural del país valencià», que exalta la geografia i la història dels pobles valencians.
Els trets més destacats de la seua obra són:
- Tema de la mort molt present.
- Amor expressat de forma directa.
- Ús de mots propis.
- Registre col·loquial.
- Ús de la retòrica o la paròdia.
Joan Fuster
Fuster és precursor de l’assaig. La seua obra és una reflexió sobre l’ésser humà: reflexiona i fa reflexionar sobre problemes actuals amb una visió universalista. Fa servir la ironia, l’aforisme, els modismes, les cometes, la cursiva i les figures retòriques i adjectivals.
Principals obres i línies temàtiques:
- Recopilació d’estudis d’història cultural: es centren en els clàssics valencians, després la decadència i la literatura del segle XX.
- Escrits sociopolítics: temes del país valencià, com «Nosaltres els valencians».
- Assaig humanístic: temes com les modes i la crisi de l’home en el món canviant, a «Babels i babilònies».
Salvador Espriu
Espriu és un autor de la postguerra amb una gran riquesa idiomàtica. Barreja l’intel·lectualisme extrem i el descriptivisme càustic. És una figura d’especial importància dins de la literatura catalana del segle XX.
- Primera etapa: el llibre «Cementiri de Sinera» reflecteix un àmbit destruït per la guerra.
- Cicle líric: Les hores, Mr. Death, El caminant i el mur i Final del laberint. Aquests llibres tracen un camí interioritzat que culmina amb l’experiència mística de «Final del laberint».
- Compromís cívic: aquesta posició mística canvia en «La pell de brau», el llibre de més ressonància, en parlar de temes com la llibertat, la justícia i la tolerància, amb un marcat caràcter cívic.
Poesia contemporània: postmodernisme i actualitat
Poesia activa: a partir dels anys 70, els llibres «Els miralls» i «Poesia rasa» superen el realisme i inclinen la poesia catalana cap al simbolisme i l’experimentalisme. A l’etapa actual apareixen noves característiques, com la connexió amb tendències revolucionàries del segle XX i amb l’avantguardisme, la poesia com a eina d’investigació del subjectivisme del poeta i una temàtica lírica amb nous arguments. Com a referents destaquen Joan Navarro i Salvador Jàfer.
Miquel Martí i Pol
Martí i Pol té una gran ressonància social, ja que la seua producció literària ha estat marcada per motius com la seua malaltia i la seua condició d’obrer. Escriu per afavorir l’alliberament de la classe obrera i va viure una crisi espiritual.
- Els seus poemes «La fàbrica» i «El poble» mostren el realisme històric mitjançant metàfores i un llenguatge directe.
- Després, a causa de la seua malaltia, tracta l’angoixa i la mort.
- En «Estimada Marta» recupera la il·lusió i destaca la fe en el futur i l’erotisme.
Joan Francesc Mira
Mira escriu assajos polítics sobre temes com el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, l’evolució de les identitats, la importància de les llengües i la possibilitat de manipular aquests elements en benefici propi.
- «Crítica de la nació pura»: analitza el nacionalisme des del seu punt de vista com a antropòleg.
- «Sobre la nació dels valencians»: fa una crítica de la nació.
Va ser candidat al Congrés dels Diputats pel Bloc Nacionalista Valencià.