Avantguarda catalana (1915-1924): Joan Salvat-Papasseit i les avantguardes literàries
Avant a cata (1915-1924)
Les avantguardes literàries catalanes no van tenir el mateix èxit que a Itàlia o França. Per aquest motiu, no podem parlar d'una generació i d'una avantguarda, sinó més aviat d'escriptors que van incorporar elements avantguardistes i els van combinar amb d'altres més tradicionals. És el cas de Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix o J.M. Junoy, que van compaginar la subversió literària amb el respecte pel llenguatge.
Futurisme i altres corrents
Les plataformes de difusió del futurisme a Catalunya van ser les revistes Un enemic del poble i La columna de foc, i els manifestos de Joan Salvat-Papasseit «Sóc jo qui parlo als joves» (1919) i «Contra els poetes amb minúscula» (1920). També en foren representants Joaquim Folguera (Poemes, 1920) i J.M. Junoy (Poemes i cal·ligrames, 1920).
Alguns membres del Grup de Sabadell, com Francesc Trabal i Joan Oliver, van conrear una literatura de l'humor absurd amb una actitud pròxima al dadaisme.
El surrealisme català
El surrealisme català es va difondre a través de la revista L'amic de les arts, on Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch en foren els principals impulsors. El surrealisme va influir en narradors posteriors, especialment en Pere Calders i Manuel de Pedrolo.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)
Va néixer al si d'una família humil. A causa de la mort del pare, es va educar en un orfenat i començà a treballar als 12 anys. La seva formació fou autodidacta. Va començar la carrera literària escrivint articles d'opinió sobre política, art i literatura des d'una ideologia llibertària. El 1911 va conèixer el llibreter Emili Eroles, que l'inicià en la lectura dels grans autors de filosofia, política i literatura. El 1917 publicà Un enemic del poble.
La seva poesia gira al voltant de tres eixos temàtics: l'amor, l'ambient marítim i els elements de la ciutat moderna: les màquines i els nous mitjans de transport.
Etapes de la seva obra
Podem establir dues etapes en l'obra de Salvat-Papasseit:
D'avantguarda
Hi pertanyen els reculls Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921). En el primer apareixen els temes i les tècniques d'expressió futuristes i cubistes: cal·ligrames, exaltació de la màquina, versos trencats i paraules en llibertat. En el segon es deixa entreveure l'evolució cap a una poètica d'exaltació vitalista, en la qual el poeta, greument malalt de tuberculosi, mitifica tot allò que no pot assolir, com ara la vida aventurera i de carrer.
De consolidació
Les influències avantguardistes disminueixen per donar pas als elements tradicionals i a una poesia lírica. Pertanyen a aquesta etapa Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), Ossa menor (1925) i El poema de la rosa als llavis (1923), una història d'amor explicada en fragments de diverses formes mètriques.