Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda: autors clau de la literatura catalana

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Vida: Nascut a Mallorca el 1913, va ser deixeble de Gabriel Alomar. Va cursar Filosofia i Lletres a Barcelona. Va morir el 1938.

Obra: Nou poemes, Quadern de sonet i Imitació del foc (pòstuma). Va ser autor d'una poesia d'extraordinària qualitat, que combinava diversos procediments surrealistes amb altres de la poesia pura, extrets dels poetes castellans de la Generació del 27 (Lorca, Aleixandre, Alberti...). També va tenir interès pel Barroc i el neopopularisme.

Salvador Espriu

Vida: Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913. Va passar bona part de la seva joventut a Arenys de Mar i a Barcelona. La seva producció de preguerra pertany exclusivament al domini de la prosa (El doctor Rip i Laia).

Obra: Autor d'un bagatge cultural excepcional basat en una formació clàssica de primer ordre, combina referències cultes amb d'altres més remotes en l'espai (mitologia egípcia) i amb un domini extraordinari dels més variats registres de la llengua. Va ser influït per grans èpoques bíbliques i mitològiques, i va forjar el mite de Sinera, topònim d'Arenys. Va assolir els tres grans gèneres literaris:

Poesia

Tres eixos: elegíac, satíric i didàctic, que es divideixen en cicles temàtics (la mort, el destí inexorable i tràgic de l'home; la guerra civil...). Cementiri de Sinera, amb un to intensament líric i temes reiteratius, forma una unitat amb Les hores, Mrs. Death i Final del laberint.

Prosa

Publicada durant la preguerra. Laia és l'evocació lírica d'una figura femenina sotmesa a la pressió ambiental d'un poble mariner. Els models d'Espriu van ser Gabriel Miró (autor de proses amarades d'un estilitzat lirisme) i Valle-Inclán (per les deformacions esperpèntiques).

Teatre

L'activitat teatral d'Espriu es pot resumir en quatre títols, que gaudeixen d'un perfecte valor autònom:

• Antígona: reflexió i condemna de la recent guerra civil.
• Ronda de mort a Sinera: muntatge teatral de Ricard Salvat sobre textos espriuans.
• Una altra Fedra, si us plau: el mite clàssic es tracta amb una actitud desmitificadora.
• Primera història d'Esther: una de les obres cabdals del teatre català de postguerra.

Llorenç Villalonga

Vida: Va néixer a Mallorca el 1897 en el si d'una antiga família rural. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria. Va fundar la revista Brisas. Va morir el 1980.

Obra: L'obra s'explica en funció de la seva terra. Va transformar idealísticament Binissalem en Bearn, va identificar la ruptura històrica de 1936 amb la de 1789 i va enriquir el mite amb tota la seva formació i el seu temperament d'home il·lustrat. Dos escriptors francesos l'van influir especialment: Proust i Anatole France. Les seves dues obres cabdals són:

• Mort de dama: caricatura esperpèntica d'un món tradicional en vies d'extinció. És la lenta però inexorable decadència de l'aristocràcia rural mallorquina, simbolitzada per l'agonia d'una senyora vella d'origen aristocràtic.
• Bearn: publicada primer en castellà, té un fons autobiogràfic i el tema principal és la idealització mítica.

Altres novel·les: Flo la Vigne i Lulú regina. Narrativa curta: El lledoner de la claustra. Teatre: Faust i Desbarats.

Mercè Rodoreda

Vida: Va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona l'any 1909. Va col·laborar amb articles i contes a les pàgines de diverses publicacions: Clarisme, La Revista de Catalunya i Mirador. La seva obra es considera per molts crítics la més important de la postguerra, per la seva qualitat literària i per la seva acceptació internacional.

Obra: Es pot dividir en tres etapes:

Joventut

Sóc una dona honrada? i Aloma, que va marcar una primera fita de qualitat en la producció rodorediana. És una novel·la psicològica i simbòlica.

Maduresa

Aquesta etapa s'inicia després d'uns anys d'inactivitat literària absoluta provocada per l'exili. Va escriure Vint-i-dos contes, llibre amb unitat temàtica, on s'evidencia una manca de seguretat en les tècniques i en la tria de models. Són en general històries d'amor que s'estronquen i que duen els protagonistes a la incomprensió i a la incomunicació. L'any 1962 va obtenir el Premi Sant Jordi amb La plaça del diamant, que va tenir una gran difusió. Aquesta obra té un equilibri perfecte entre l'ús d'un llenguatge viu i la normativa gramatical. Cal destacar també El carrer de les Camèlies.

Vellesa

L'any 1967 van aparèixer La meva Cristina i altres contes i Jardí vora el mar. En aquesta etapa abandona la realitat com a matèria narrativa i es serveix bàsicament de la fantasia per crear un mite, lligat a la imaginació i l'inconscient. Cal destacar també Mirall trencat.