Benet i Jornet i Manuel de Pedrolo: dos referents del teatre i la narrativa catalana

Benet i Jornet: realisme, experimentació i televisió

Benet i Jornet és el representant d'una generació que ha crescut durant el franquisme. La seua obra es caracteritza per contindre trets del realisme històric i pren com a models a Bertolt Brecht, Buero Vallejo, Salvador Espriu i Arthur Miller, entre altres.

Al llarg de la dècada dels setanta, la base realista evoluciona i es reformula per mitjà de l'experimentació formal. En la dècada dels noranta, l'autor inicia un nou cicle en què no sols realitza una renovació formal, tècnica i estilística, sinó que també reflexiona sobre els seus temes més personals. És a dir, es produeix un canvi tant en la temàtica com en l'estètica teatral.

Paral·lelament a aquest teatre més formal, escriu teatre infantil i televisió. Aquesta tendència l'ha mantingut fins als últims anys.

Es considera un dels pocs dramaturgs catalans de la seua generació que ha sabut adaptar-se a les inquietuds estètiques i polítiques de cada moment. Avui en dia és conegut per ser el creador dels serials televisius de gran audiència en català. La seua base està formada per dos temes clàssics:

• La contraposició entre el vell i el nou.
• El canvi de fortuna d'una família.

L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una família tradicional. Però també hi trobem temes com el divorci, els adulteris i l'homosexualitat. La història havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística.

Manuel de Pedrolo: una obra extensa i variada

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Amb més d'un centenar de títols publicats, Pedrolo ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat amb una gran diversitat de temes i tècniques.

L'ambició del projecte narratiu de Pedrolo es mostra en la voluntat de tocar tots els gèneres temàtics dins de la novel·la, i també en l'esforç d'introduir en la literatura catalana les innovacions tècniques de la narrativa del segle XX. Així, Pedrolo va escriure:

• Novel·la policíaca: Mossegar-se la cua, Joc brut.
• Ciència-ficció: Mecanoscrit del segon origen.
• Novel·la simbòlica: Totes les bèsties de càrrega.
• Diferents formes de realisme: Balanç fins a la matinada, Cendra per Martina, M'enterro en els fonaments.

La sèrie Temps obert

L'obra més ambiciosa de Pedrolo és la sèrie Temps obert. El protagonista de les onze novel·les d'aquest cicle parteix sempre de la mateixa situació: Daniel Bastida és un xicot que viu amb els seus pares i germans en una casa del barri barceloní de Gràcia, que és bombardejada durant la Guerra Civil. Des d'aquest punt de partida, cada novel·la explora diferents desenvolupaments narratius —diverses existències del protagonista— amb una tècnica diferent en cada cas.

El teatre de Pedrolo i l'absurd

Entre el 1958 i el 1963, Manuel de Pedrolo va escriure un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, plantejada des de diferents angles, amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb l'anomenat teatre de l'absurd.

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo, per tal de burlar la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció: les seues peces no tenen ni geografia ni història i defugen la reproducció anecdòtica de la realitat. Els personatges són símbols o encarnen actituds que l'autor enfronta a situacions límit, des d'un plantejament existencialista.

L'aparició del teatre de Pedrolo va coincidir amb la del teatre europeu de l'absurd. Més que el qualificatiu de teatre de l'absurd, Pedrolo reivindicava per a la seua obra el de teatre de l'abstracte.

Temes centrals

Els temes de la mort i de la comunicació entre els homes, l'autenticitat, el sentit de l'existència i, sobretot, la llibertat, articulen la seua obra dramàtica. Ell mateix comentava que el seu teatre «sempre donava voltes entorn del mateix problema. L'examina, o el presenta, des d'angles diferents i, per tant, hi va aprofundint, però el problema sempre és, fonamentalment, el de la llibertat».