Bernat Desclot: Crònica de Pere II el Gran i la Corona d'Aragó

Bernat Desclot

Data i autor

Escrita entre 1283 i 1288 per Bernat Desclot, pseudònim de Bernat Escrivà, personatge de la cort i administratiu a la Cancelleria Reial.

Contingut

• Abraça des del casament de Ramon Berenguer amb Peronella d'Aragó (1150) fins al regnat de Pere II el Gran, fill de Jaume I.
• El nucli principal de l'obra correspon al rei Pere II el Gran, que n'és el protagonista.
• Els grans temes són la intervenció de la Corona d'Aragó a Itàlia (conquesta de Sicília) i la invasió de Catalunya per part dels francesos (derrota dels francesos).

Característiques

• Una notable objectivitat.
• Gran riquesa d'informació amb diverses fonts: textos llegendaris, historiogràfics i records personals, així com documents d'arxiu.
• També s'han trobat textos prosificats en bona part d'aquesta crònica.

Llengua i estil

• Bernat Desclot demostra tenir gran habilitat com a cronista.
• La seva prosa és austera, vigorosa, flexible, precisa i clara.
• Les paraules i reaccions dels personatges li donen relleu i humanitat. En aquest sentit destaca la figura del rei Pere, el protagonista principal.
• Llengua rica i perfecta, que apareix en dos registres: el culte i estàndard de la Cancelleria i un altre de més popular.

Historiografia

Historiografia: és el conjunt d'obres referides a la història. Tres tipus de textos historiogràfics podrien ser: la poesia èpica, les cròniques amb elements èpics i llegendaris i les cròniques cancelleresques.

L'origen

L'origen: el monestir de Ripoll, des de final del segle X i durant dos segles, fou un centre de cultura molt important. L'abat Oliba n'estava al càrrec.

Relació de les cròniques amb les cançons de gesta

La relació és que enmig de les cròniques catalanes es poden distingir fragments de poesia èpica prosificats, anomenats prosificacions, que donen un to i un estil èpic molt bell.

Significat de les cròniques

Les cròniques són documents que presenten un altíssim valor històric i són una eina històrica, però, com a textos, estan a mig camí entre la història i la novel·la. Són narracions novel·lades de fets històrics i la seva fiabilitat no és del cent per cent, ja que presenten exageracions i subjectivitat.

Informació per a la redacció de les cròniques

Els cronistes aprofiten elements històrics de la poesia èpica, poemes narratius i cançons de gesta, records personals i textos preexistents, a més de documentació oficial.

Intenció de les cròniques

Deixar constància d'uns fets en un to heroic i molt patriòtic.