Bilingüisme, diglòssia i política lingüística: conceptes clau de la sociolingüística catalana

Conceptes clau del bilingüisme i la sociolingüística

BILINGÜISME: És un terme que fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social. Podem afirmar que és la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües.

BILINGÜISME SOCIAL: Es produeix quan en un territori hi ha dues o més comunitats de parlants amb més d'una llengua.

BILINGÜISME TERRITORIAL: Es produeix quan en un territori hi ha dues o més àrees territorials ben diferenciades, les quals tenen una llengua pròpia.

BILINGÜISME INDIVIDUAL: Es produeix quan un individu té la capacitat d'usar indistintament dues llengües. Es divideix en subtipus.

Subtipus de bilingüisme individual

• B.I. SIMÈTRIC: Té un coneixement equilibrat de les dues llengües.
• B.I. ASIMÈTRIC: No domina de la mateixa manera les dues llengües; en una té més habilitats que en l'altra.
• B.I. ACTIU: Coneix i usa les dues llengües.
• B.I. PASSIU: Coneix les dues llengües però només utilitza una.
• B.I. INTEGRADOR: Decideix aprendre una segona llengua per integrar-se en una nova comunitat.
• B.I. INSTRUMENTAL: Decideix aprendre una segona llengua per qüestions de feina, interessos, etc.

Bilingüisme unidireccional

B.I. UNIDIRECCIONAL: És un procés que se sol donar en situacions de conflicte lingüístic i en processos de substitució lingüística. Una societat que té una L1 com a pròpia, a causa de l'arribada d'una L2 (generalment per motius polítics), es bilingüitza en L2, però els parlants de L2 no aprenen la L1.

Situacions de contacte i conflicte lingüístic

DIGLÒSSIA: És una situació en la qual una llengua amb més prestigi ocupa els àmbits formals i una amb menys prestigi (normalment, l'autòctona) els informals.

CONFLICTE LINGÜÍSTIC: És la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/substitució entre comunitats lingüístiques. Acaba amb una situació de monolingüisme.

MINORITZACIÓ LINGÜÍSTICA: És la situació en què una determinada llengua només ocupa un àmbit molt reduït dels usos lingüístics, encara que és coneguda per la majoria dels parlants.

SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: És la situació en què una llengua és gradualment substituïda per una de més prestigi. Hi ha una sèrie de passes: tots els parlants dominen la L1 (homogeneïtat); s'integra una L2 que ocupa els àmbits formals, mentre que la L1 passa a ocupar els informals (diglòssia); la L2 passa a fer-se servir en els àmbits formals, i la comunitat esdevé parlant monolingüe en L2.

Normativització, normalització i planificació

NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA: És el procés pel qual es dota una llengua d'unes normes ortogràfiques i d'una gramàtica, perquè els seus parlants puguin usar la llengua pròpia amb correcció.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: És el procés de reversió de la substitució lingüística que intenta afavorir que la llengua que ha patit un procés de minorització recuperi l'estatus de «llengua plena» i incorpori elements que li permetin constituir-se com a instrument de comunicació.

MITIFICACIÓ DEL BILINGÜISME: Consisteix en la defensa del bilingüisme per part d'una persona monolingüe.

PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: És una desviació de la realitat que té la forma de judici de valor emès sobre una llengua o sobre parlants d'una llengua, generat per ignorància, malvolença, etc.

Termes relacionats amb el bilingüisme

BILINGÜE: És una persona que coneix dues llengües.

BILINGÜISTA: És una persona defensora de la mitificació del bilingüisme o una persona defensora del bilingüisme però en situació de subordinació.

Política i planificació lingüística

POLÍTICA LINGÜÍSTICA: És un conjunt de polítiques dutes a terme per un estat o una organització internacional en relació amb una o més llengües que es parlen als territoris sota la seva sobirania.

Exemples de política lingüística

• P.L. SUÏSSA: A Suïssa hi ha quatre llengües nacionals: alemany, francès, italià i romanx, que tenen territoris dividits, un per cada llengua. Té quatre principis: igualtat de les llengües, llibertat dels ciutadans en qüestions de llengua, territorialitat de les llengües i protecció de llengües minoritàries.
• P.L. BÈLGICA: La constitució belga reconeix tres comunitats lingüístiques al país: la neerlandesa, la francesa i l'alemanya. A cada zona lingüística s'estableix el principi de territorialitat: l'idioma de la regió és l'únic usat dins l'àmbit judicial, l'Administració pública, municipal i provincial.

PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA: És l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant «l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística».

Autores i moviments literaris en català

Maria-Mercè Marçal

MARIA-MERCÈ MARÇAL: Va ser poeta, traductora i narradora. A Barcelona, l'any 1973, va ser cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en moviments cívics com el feminista. Es va donar a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. La seva poesia està marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina. Altres reculls poètics posteriors són Bruixa de dol i Sal oberta, on incorpora un cicle de poemes sobre la gestació i l'experiència de la maternitat.

Albert Sánchez Piñol

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: És un escriptor i antropòleg que col·labora amb articles a la premsa diària. Ha publicat obres de ficció en les quals construeix un univers molt personal on conflueixen el seu bagatge d'antropòleg, la literatura fantàstica i de terror. Després dels relats de Les edats d'or, el 2002 va publicar La pell freda, que va rebre una extraordinària acollida per part del públic i es va convertir en una de les obres literàries en català més traduïdes i més venudes de tots els temps. Tot i no necessitar elements fantàstics i relatada amb una gran cruesa, va obtenir una àmplia repercussió i va donar lloc a polèmiques, en part per estar escrita en castellà; l'any següent va ser publicada en català.

Escola Mallorquina

ESCOLA MALLORQUINA: És el grup d'escriptors encapçalats per Miguel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. La tendència classicitzant d'aquest moviment influirà notòriament en el Noucentisme.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ESCOLA MALLORQUINA: L'Escola Mallorquina es va caracteritzar per la contenció i l'equilibri d'arrel clàssica. Es fa una poesia amb miraments formals, pulcra i rigorosa, amb una oposició frontal a la teoria espontània de Maragall. Les composicions tenen rerefons mediterranis i estan marcades per l'humanisme clàssic, i la temàtica sol estar limitada al cant del paisatge i la natura. Josep M. Llompart parla d'aquests trets: insularitat, fidelitat, idealisme, formalisme, paisatgística i humanisme.

Modernisme

MODERNISME: És un moviment cultural, literari i artístic que neix cap als anys 90 del segle XIX amb uns objectius clars: modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes. Les característiques del Modernisme són la recerca de l'art total, la reproducció de les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa, la sinceritat i el verisme, i la defensa de la llengua moderna, encara sense normativitzar però depurada de barbarismes.

Víctor Català

VÍCTOR CATALÀ: Era la filla primogènita d'una família rica i va assumir la funció de cap de família. Caterina Albert sempre va donar una gran importància a les seves obligacions socials i familiars. El pseudònim Víctor Català l'utilitzava per amagar la seva condició de dona. Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, de les quals destaquen les que s'inclouen a Drames rurals. Ara bé, Víctor Català és una escriptora coneguda sobretot per Solitud, la novel·la més important del període modernista.

Santiago Rusiñol

SANTIAGO RUSIÑOL: Va ser un artista polifacètic, reconegut model de l'artista modernista pur, que va destacar sobretot com a dramaturg i pintor. Era fill d'una família de fabricants de tèxtils i aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Va publicar un llibre de narracions, Anant pel món, i un altre de poemes, Oracions. Però quan realment va destacar va ser amb la publicació de L'alegria que passa, el 1888. L'obra que trenca definitivament la primera concepció de l'artista enfrontat a la societat és L'auca del senyor Esteve.

Noucentisme

NOUCENTISME: És el moviment politicocultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.