Biografia i Obra de Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Porcel

Salvador Espriu: Biografia i Context Històric

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners el 1913 i mor a Girona el 1985.

• Passa la seva infantesa a Barcelona i Arenys de Mar, lloc que esdevendrà un escenari mític en la seva literatura: Sinera (Arenys, escrit a l’inrevés).
• Acaba els estudis de Dret i Història Antiga abans de la Guerra Civil. Viatja el 1933 amb altres universitaris pel Mediterrani. Visita llocs com Palestina, Grècia o Egipte i s’imbueix de les mitologies clàssiques tan presents a la seva obra.
• La Guerra Civil i la posterior dictadura li provoquen una gran impotència i desil·lusions. Aquestes circumstàncies i la mort del seu pare l’obliguen a abandonar la seva formació de professor universitari i a renunciar a un futur brillant com a intel·lectual, ja que ha de guanyar-se la vida treballant com a oficinista.
• Es refugia en la literatura per denunciar la injustícia a Espanya. Crea un univers particular, on el present i el futur són foscos, amb un passat lluminós (un paradís perdut i irrepetible) que enyora i que el redimeix.

L'Obra de Salvador Espriu

L’obra d’Espriu és variada: novel·la, teatre, poesia...

• S’inicia abans de la Guerra com a escriptor de novel·les curtes: Laia i Ariadna al laberint grotesc.
• Escriu també prosa poètica: La dansa grotesca de la mort (1934) i La pluja (1936-1938).
• Algunes de les seves obres teatrals més conegudes són: Antígona (1939), Primera història d’Esther (1948) i Una altra Fedra, si us plau (1977), escrita per a l’actriu Núria Espert.
• En la seva obra poètica (posterior a la Guerra) trobem dos vessants:
  • Un vessant líric (amb records, mites i imatges bíbliques), en obres com: Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del laberint.
  • Un vessant realista i social, de poesia civil, en obres com: La pell de brau (1960) i Llibre de Sinera (1963).

La Temàtica en l'Obra d'Espriu

La Mort

Tota la seva poesia és una meditació constant i obsessiva sobre la mort. La mort és inevitable. No hem de ficar-nos en un laberint grotesc intentant evitar-la o dissimular-la. Cal acceptar-la i aprofitar el temps meditant, sense desesperar. Tracta la mort des de dos vessants:

• La mort de les persones més pròximes i estimades: els pares, els avantpassats, la infantesa, la casa familiar...
• La mort de l’entorn cultural: La llengua i la cultura catalana, que es consideraven mortes aleshores i de les quals vol fer un testament pòstum i una invitació a l’esperança.

En la seva poesia lírica crea el mite de Sinera per recrear el seu món de la infància, destruït per la guerra, i reflexiona sobre el destí tràgic de l’home i les seves circumstàncies plenes d’adversitats. Un destí regit per un Déu cec respecte a la humanitat (teologia negativa). Amb l’exemple bíblic del poble israelià es refereix a Catalunya i això li permet salvar la censura.

En la seva poesia civil (realisme) presenta poemes carregats de compromís polític i social, sense màscares. Analitza la Guerra Civil, denuncia la persecució política i planteja la necessitat d’una convivència sustentada en tres pilars: la llibertat, la justícia i la tolerància. Es mostra com un profeta que s’adreça al seu poble, representat per mites de llocs geogràfics: Sepharad (la península Ibèrica), Konilòsia (Espanya), Alfaranja (Catalunya) i Lavinia (Barcelona), que li permeten un cop més salvar la censura.

Característiques de la seva Poesia

Espriu aconsegueix, amb la seva poesia, ser la consciència moral i nacional de la societat catalana. Té un sentit patriòtic: d’una banda, suposa una lluita per rescatar el seu país de la degradació i redimir-lo del seu enviliment; d’altra banda, representa un amor apassionat a la col·lectivitat. L'escriptura és com un acte de servei a favor de la recuperació i la dignificació de la cultura perduda (la llengua prohibida, l’estatut de 1932 abolit i la cultura d’abans de la guerra).

La singularitat de la seva obra radica en trets com:

• L’intel·lectualisme extrem que presenta.
• La complexitat de temes i de fonts d’informació en què es basa: assimila l’herència mítica de la humanitat (la Bíblia, El llibre dels Morts de l’antic Egipte, la tradició mítica jueva i la mitologia grega). Relaciona la realitat quotidiana amb els mites i els desmitifica. Crea mites molt personals i particulars: Sinera, Sepharad...
• La preocupació pel destí de Catalunya després de la Guerra com a constant en la seva obra.
• La reflexió sobre la mort i el més enllà com a tema principal.
• Un nou punt de vista ètic, que el porta a abandonar la sàtira inicial i a tendir cap al misticisme.

Estil Poètic

• En la seva poesia conflueixen una gran diversitat de varietats literàries: formes líriques, elegíaques, satíriques i didàctiques.
• La ironia: inclou citacions iròniques de textos sagrats o profans. A La pell de brau barreja sàtira, èpica i ironia.
• Amb jocs verbals fa caricatures i sol fer descripcions molt càustiques.
• Presenta una gran riquesa idiomàtica, que es manifesta en trets lingüístics com:
• Un vocabulari que crea una esfera conceptual molt homogènia al llarg de tota la seva obra: “mort, etern, vell, paraula, cant, espant, crim, cec, amo, pardal, arbre, sec, nu, maldat, únic”.
• Una sintaxi molt complexa, on s’alternen de manera xocant la gramàtica gèlida i les expressions pintoresques; les expressions de caire popular i l’èmfasi llibresc.
• Una poesia de símbols que no cerca tant la musicalitat i l’harmonia (com ho feia la poesia pura) sinó una gran claredat comunicativa. Compensa l’hermetisme d’alguns símbols amb la precisió de les idees expressades (rigor conceptual).
• Altres elements: presència d’aliteracions i paronomàsies, pas d’un temps verbal a un altre sense transicions, etc.

Bartomeu Rosselló-Porcel: Biografia i Obra

Bartomeu Rosselló-Porcel va néixer a Palma el 1913 i va morir a Osona el 1938. Va estudiar a l’Institut Ramon Llull i després a Barcelona els estudis de Filosofia i Lletres. Va morir de tuberculosi. Pertany a la generació del 1936 juntament con Miquel Dolç. La seva obra va suposar una renovació i superació de l’escola mallorquina. Va influir en Salvador Espriu, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, entre d’altres.

La seva obra es publica en tres opuscles: Nous poemes, Quadern de sonets i Imitació del foc.

Característiques de la seva Obra

• Influència del surrealisme.
• Trets de la poesia pura derivada del simbolisme.
• Influència de la generació del 27 castellana.
• Influència de la línia barroca.