Característiques de l'obra de Valor, Rodoreda, Monzó i Estellés: narrativa i poesia en català
1. Enric Valor: característiques de la seua obra literària
Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor.
Des que es va publicar la seua primera novel·la, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària.
En tota la seua obra Valor destaca per l'ús de la tècnica del narrador omniscient i subjectiu, per la gran precisió i minuciositat amb què escriu i pel seu domini de la llengua. En les seues novel·les rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d'una classe social. La producció literària de l'autor inclou també les Rondalles valencianes.
2. Mercè Rodoreda: psicologia dels personatges
Mercè Rodoreda (1908-1983) és la més gran novel·lista de la literatura catalana moderna. És una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular. Intentant fugir d'una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de les novel·les posteriors: la narració en primera persona d'un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.
La seua obra, igual que la majoria dels autors de la seua època, està marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure durant la Guerra Civil. A més, l'experiència de l'exili va ampliar els límits del seu realisme literari. La seua novel·la també esdevé una reflexió sobre la feminitat i l'amor. La plaça del Diamant utilitza molt la primera persona, el monòleg i, en particular, el monòleg interior.
3. Quim Monzó: narrativa curta i societat contemporània
Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda. En els primers llibres és més realista i càustica en els darrers. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura.
Els personatges de Monzó, l'ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels huitanta.
4. Vicent Andrés Estellés: aportacions al gènere poètic
Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor representatiu de la postguerra. Els àmbits temàtics tractats en l'obra d'Estellés són la poesia amorosa, cívica i quotidiana (Llibre de les meravelles).
La poesia d'Estellés es tracta d'un discurs oposat a la «poesia pura», ja que esquiva el puro joc verbal i el lirisme hermètic. El poeta inventaria la realitat per mitjà de la seua poesia, creant un autèntic mural de la València del seu temps. La poesia d'Estellés es tracta d'un testimoniatge, d'una crònica de la realitat. En la seua poesia la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu, amb predomini de la llengua col·loquial.
Una altra aportació d'Estellés al gènere poètic és l'ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades amb intenció còmica.