Carles Riba i Josep Carner: Cultura, art i rebel·lia en la Catalunya del segle XX
Art com a passió i rebel·lia
L'art es presenta com una passió i una rebel·lia amb l'objectiu de transformar la cultura catalana. Els eixos d'aquesta transformació són els següents:
- Cultura / natura
- Arbitrarietat / espontaneïtat
- Ciutat / ruralia
- Classicisme / romanticisme
Rebel·lia antiburgesa
La cultura com a acció política té la voluntat de transformació del sistema de valors burgès, amb un canvi de mentalitat de caràcter ideològic. Així, s'adopta una actitud d'autodefensa de l'intel·lectual, una teoria del superhome i actituds redemptoristes mitjançant l'art i les idees.
La bohèmia
La bohèmia està formada per rebels a la seva pròpia classe. L'art per a l'art i l'intel·lectual s'adona que només pot ser escriptor en una societat burgesa. Aprofiten una conjuntura política favorable i col·laboren amb Prat de la Riba i Mancomunitat.
Per primera vegada, es considera l'escriptor català com a professional, amb un estatus de l'art que ofereix possibilitats de treball més segures. L'individualisme es converteix en institucionalització.
El progrés i la civilització
El progrés ja no és un valor absolut: la ciència no resol tots els problemes de la humanitat. La civilització industrial destrueix els valors naturals i espirituals, per això hi ha una acceptació total de la civilització sorgida de la Revolució Industrial.
El món rural es presenta com a lloc no contaminat i llegendari. La natura és vista com un reducte productor significatiu, mentre que la ciutat actua com a dinàmica desruralitzadora i model de polis com a model cultural.
Subjectivitat, ruralisme enfront d'objectivitat, civilisme.
Josep Carner (1884-1970): evolució poètica
A partir de la seva evolució poètica al llarg dels anys, es diferencien quatre etapes:
1. Etapa d'iniciació (1896-1905)
Influïda parcialment per la poesia modernista i la poesia verdaguriana, ja que s'observen algunes característiques del que serà la seva poesia posterior. El llibre dels poetes (1904) és el primer llibre de sonets, i Sonets (1905) el títol del qual ja es decanta cap a la forma clàssica.
2. Etapa noucentista (1906-1924)
Consolidació de Carner com a poeta i creació de la figura del dandi, que l'acompanyà al llarg de la seva vida. Els fruits saborosos (1906) suposa la consagració com a poeta noucentista, de perfecció formal, que ofereix una visió idil·lica de la natura. El verger de les galanies (1911), Les monjoies (1912), etc., són característiques de la poesia noucentista. Cal destacar l'aparició d'un element que es converteix en una marca de la poesia carneriana: la ironia.
3. Etapes de canvi i exili
Les dues etapes següents representen un canvi i una evolució en la trajectòria literària de Carner, influïdes per esdeveniments històrics que marcaren la seva vida, com la Guerra Civil i l'exili, que li suposen l'allunyament de Catalunya.
4. Tercera etapa (1925-1939)
Relacionada amb la crisi de l'estètica noucentista i amb la descoberta del postsimbolisme. Les característiques principals són:
- Humanització de la poesia
- Interès per les coses senzilles
- Contemplació filosòfica de l'existència
Aportacions de Josep Carner
Constitueix una valuosa aportació al procés de normalització de la prosa en llengua catalana després de la Renaixença, amb un domini excepcional de la llengua. Destaca en la narrativa infantil amb la publicació de Les deu rondalles de Jesús Infant (1904).
El seu interès per la narrativa el porta a convertir-se en un traductor destacat i col·labora en obres com L'Aveu de Catalunya.