La comunicació: procés, funcions, signes i propietats del text

La comunicació

LA COMUNICACIÓ:

El procés de comunicació

En tot procés de comunicació trobem:

• EMISSOR → És qui emet el missatge, pot ser o no una persona, constitueix la font i l'origen del que es pretén comunicar.

• RECEPTOR → És qui rep la informació. El desxifra el missatge segons el codi (descodifica).

• REFERENT → És del que tracta el missatge.

• MISSATGE → És el que es vol transmetre. Es refereix al contingut que l'emissor comunica al receptor.

• CANAL → És el medi físic pel qual es transmet el missatge, com ara internet, el telèfon, la veu (canal acústic), dibuixos i lletres (canal visual), etc.

• CODI → Sistema de senyals o signes que s'usen per a transmetre un missatge, per exemple, l'anglès, el castellà, el codi Morse, el sistema braille, els senyals de trànsit, entre altres.

• SITUACIÓ / CONTEXT → És la situació o entorn extralingüístic en el qual es desenvolupa l'acte comunicatiu.

Les funcions comunicatives

Segons la intencionalitat de l'emissor, es pot emfatitzar un dels 6 factors que hem descrit, de la qual cosa resulten les 6 funcions comunicatives:

• Emotiva.

• D'incitació.

• Estètica.

• Informativa.

• De contacte.

• Metalingüística.

Els signes

→ ELS SIGNES:

Per a construir un missatge fem servir signes.

Tot signe té dues cares: el significant i el significat.

El «significat» es refereix a la idea que se'ns ve al cap quan diem una paraula, allò al qual ens estem referint dins del nostre món real quan parlem.

El significant és la paraula en si mateixa, és a dir, aquest conjunt de signes lingüístics (fonemes i morfemes) que usem per a poder comunicar-nos amb la resta de persones.

El significat denotatiu és el significat objectiu, bàsic i universal d'una paraula.

El significat connotatiu és el significat subjectiu que cadascun hi afegim al denotatiu.

Relacions de significat i de significant

• SINONÍM: Paraules amb el mateix significat (habitatge-casa).

• ANTÒNIM: Paraules amb el significat contrari (dia-nit).

• HIPERONÍMIA: La manera més general de referir-se a alguna cosa (esport és l'hiperònim de futbol, pàdel...).

• HIPONÍMIA: La manera més específica de referir-se a alguna cosa (futbol o pàdel són hipònims d'esport).

En tots aquests casos, parlem de fenòmens semàntics, és a dir, lligats amb el significat.

Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula (bum, onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió).

• PARAULA POLISÈMICA: Paraules iguals que tenen un sentit lògic (ratolí: ordinador, animal).

• PARAULA HOMÒNIMA: Paraules iguals que no tenen un sentit lògic (deu: número, persona).

• PARAULA HOMÒFONA: Paraules que s'escriuen diferent però la fonètica és la mateixa (roc / rock).

• PARAULA HOMÒGRAFA: Paraules que s'escriuen igual però la fonètica és diferent (sou → ser, sou → diners).

• PARONÍMIA: Són aquelles que sonen o s'escriuen de manera semblant però tenen significat diferent (Amèlia / Amàlia).

Les propietats del text

LES PROPIETATS DEL TEXT:

Adequació textual

Un text és adequat si s'emmotlla a les característiques del context situacional; així doncs, segons la situació, utilitzem un registre o un altre.

En la determinació del context hi influeixen les característiques de l'emissor i del receptor, la intenció (o finalitat) cercada, el tema i el canal. També formen part de la situació molts altres elements, com ara l'espai i el temps concrets en què es desenvolupa l'acte comunicatiu.

Coherència textual

Un text coherent té unitat de tema, un eix al voltant del qual giren amb lògica els diferents subtemes o informacions aportades.

Tot text coherent conté un fil conductor, que anirà unint semànticament les diferents parts de què es compon i que reunirà informació suficient per a transmetre un missatge complet amb una intenció clara.

Cohesió textual

En el conjunt d'un text lliguem les parts mitjançant mecanismes de cohesió com els següents:

• MECANISME PER AL MANTENIMENT DEL REFERENT:

Per a mantenir el referent d'un signe del text, podem recórrer a:

→ Repetició de la paraula o expressió.

→ Substitució per sinònims o pronoms.

→ El·lipsi.

→ Procés de definitització.

Quan ens referim a un referent ja esmentat → procediments anafòrics.

Quan ens referim a l'anticipació del que direm → procediments catafòrics (Això m'ho temia).

• SIGNES DE PUNTUACIÓ I ENTONACIÓ

• CONNECTORS TEXTUALS

La correcció

LA CORRECCIÓ:

- MORFOLÒGIQUES → (en formar el femení o el plural, o en conjugar…): hi incloem dos menes de llapis.

- SINTÀCTIQUES → (en l'ús de construccions, pronoms, preposicions…): De xarop, n'ha de prendre dues cullerades.

- LÈXIQUES → (en usar mots d'altres llengües): Surto a llençar les escombraries.

- SEMÀNTIQUES → (en atribuir significats no correctes): He tirat una caixa de bombons.

- FONÈTIQUES → (en pronunciar d'una manera no genuïna): Diu que es vol casar amb laLuïsa?

Els connectors textuals

ELS CONNECTORS TEXTUALS:

Connectors lògics (finalitat, causa, conseqüència)

Una causa és seguida sempre d'una conseqüència.

Oracions juxtaposades, posant-les de costat sense cap element de lligam (No hem pogut entrar a la conversa: ha fallat la connexió a internet).

Oracions compostes, comunicació de les dues idees per mitjà d'un nexe (No hem pogut entrar a la conversa, ja que ha fallat la connexió a internet).

• CAUSA: ja que, com que, perquè + indicatiu (com que hem encès la llanterna, la foscor s'ha dissipat).

• CONSEQÜÈNCIA: per tant, de manera que, així que (És fosc? Doncs encenem la llanterna!).

• OPOSICIÓ: encara que, malgrat que, però, a pesar que (Malgrat que no ens hi veiem, continuarem endavant).

• FINALITAT: a fi que, per, per tal de (encendrem la llanterna a fi que ens hi puguem veure).

• CONDICIÓ: en cas que, a condició que, si (en cas de falta de visibilitat, encendrem la llanterna).

REAL → present indicatiu → futur (Si tinc temps, aprendré a tocar la tenora): present i futur.

INCERTA → imperfet de subjuntiu → condicional (Si tingués temps, aprendria a tocar la tenora).

IRREAL → plusquamperfet de subjuntiu → condicional perfet (Si hagués tingut temps, hauria après a tocar la tenora).

Els organitzadors textuals

- PER MARCAR ORDRE: en primer lloc, després, finalment…

- INTRODUIR OPINIÓ D'ALGÚ: segons l'opinió de, a parer de…

- ENCETAR UN TEMA: pel que fa a, quant a, sobre…

- CONTINUAR EL MATEIX TEMA: a més, així mateix, també…

- INTRODUIR UNA EXPLICACIÓ: és a dir, en altres paraules…

- INDICAR APARENÇA: a primera vista, aparentment, d'entrada…

- PER DISTINGIR: per un costat, d'una banda…

- DONAR UN EXEMPLE: com, com ara, per exemple…

- CORROBORAR UNA IDEA: efectivament, en efecte…

- PER CONCLOURE: doncs, en conclusió, en resum…

Funcions estètiques i informatives