Contes populars i contes d'autor: teories, personatges i característiques
Les llegendes i els contes
Les llegendes són les històries que, a diferència dels contes populars, podem situar en un indret concret i sovint són protagonitzades per personatges que realment existiren. Per exemple, la llegenda del Comte Arnau.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real.
Conte popular o rondalla vs. conte d'autor
Els contes populars o rondalles són les històries que han anat passant de boca a orella i que, en un moment determinat, algú va recollir en un llibre. Entre els compiladors més famosos trobem autors com els germans Grimm (Alemanya) i Perrault (França); a Catalunya, en Joan Amades. Serien exemples «Hänsel i Gretel» o «La caputxeta vermella», dels germans Grimm, o «El gat amb botes» de Perrault.
En canvi, dels contes d'autor sabem qui els ha escrit. Aquests autors qüestionaren els rols tradicionals, criticaren la impunitat de les classes altes i escrigueren sobre les classes baixes. Un exemple seria «L'aneguet lleig» de Hans Christian Andersen.
Teoria indianista vs. teoria antropològica
La teoria indianista defensa que els contes populars provenen de l'Índia antiga. Aquests s'haurien difós a partir de les relacions comercials, a través de la transmissió literària, cap a l'Imperi Bizantí, Itàlia i Espanya. D'acord amb aquesta teoria, podem classificar els contes tradicionals europeus de la manera següent:
1. Contes que han vingut d'Orient i que han patit canvis molt insignificants en la seva transmissió i difusió als països d'Occident.
2. Contes que han estat desenvolupats a Europa amb motius o elements orientals i que han estat establerts d'una manera definitiva a Occident.
3. Contes que han estat creats a Occident completament o gairebé completament.
La teoria antropològica diu que els contes provenen de pràctiques arcaiques i creences antigues; podrien ser formulacions literàries de mites i ritus iniciàtics. Per exemple, el ritu iniciàtic que els adolescents havien de passar un temps sols, lluny de casa.
Personatges dels contes populars segons Vladimir Propp
Vladimir Propp és un dels estudiosos de la forma dels contes més destacats. Propp exposa que hi ha una sèrie de personatges arquetípics en la majoria de contes populars, que són els següents:
• L'heroi: hi recau el pes principal de l'acció. Sovint es parla de dos tipus d'herois:
- L'heroi víctima, que és sobre qui ha recaigut la malifeta o l'agressió.
- L'heroi cercador, que és aquell que fa un viatge per resoldre un problema que no és específic seu.
• El dolent o agressor: és qui provoca la malifeta o la carència i desencadena l'acció del relat.
• El donador: facilita que l'heroi pugui complir la seva comesa donant-li un objecte màgic o informació.
• L'auxiliar: disposa dels mitjans (màgics) per facilitar la tasca de l'heroi. Sol intervenir en el desplaçament, en la reparació de la malifeta i/o en la transfiguració.
• L'objecte de la recerca o la princesa: l'objectiu.
• Comanador o pare de la princesa: envia l'heroi a realitzar l'acció. Sovint és el rei que fa unes disposicions, però en alguns contes és una madrastra que envia l'infant a fer una tasca impossible.
• El fals heroi o l'impostor: vol fer-se seva la victòria enganant. Sempre és descobert, o bé perquè el descobreixen o bé perquè no pot realitzar la tasca difícil.