Context històric i moviments literaris del segle XIX: Romanticisme, Realisme i Renaixença
Context del segle XIX
El segle XIX va tenir un caràcter força convuls a tota Europa a causa de les lluites entre liberals i conservadors, que s'anaven alternant el poder a països com Espanya i França, provocant llargs períodes d'inestabilitat política. A més, va tenir lloc l'inici de la Revolució Industrial al Regne Unit, que va comportar un èxode massiu de treballadors del camp cap a la ciutat.
Pel que fa als moviments artístics i literaris, trobem a finals del segle XVIII i principis del segle XIX el Romanticisme, que es va fer ressò d'un esperit nacionalista i va recuperar elements d'antigues tradicions europees. A la segona meitat del segle XIX comença el Realisme, que es centrava en el present i volia reflectir la nova realitat social.
En el context català, trobem la Renaixença, un moviment de recuperació tant cultural com política.
Característiques del Romanticisme
Va ser un moviment d'arrel nacionalista que va néixer a Anglaterra i Alemanya i es va estendre per tota Europa durant els últims anys del segle XVIII i a principis del segle XIX. Volia recuperar les tradicions populars com a representació de l'ànima del poble. Rebutjaven els cànons clàssics i l'estètica neoclàssica del segle XVIII i defensaven la llibertat de l'artista, juntament amb l'originalitat de l'obra.
- Predomini del sentiment sobre la raó, sovint de caràcter nacionalista o patriòtic, relacionat amb la recuperació de tradicions de la literatura popular.
- Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura.
- Intensa relació de l'ésser humà amb la naturalesa i correlat objectiu dels sentiments íntims del poeta.
- Ênfasi en temes absoluts com la mort i el destí.
- Ús d'un estil grandiloqüent que busca la màxima expressivitat.
El Romanticisme català
Els temes romàntics es dirigeixen al predomini del sentiment, el nacionalisme i la nostàlgia del passat medieval. En llengua catalana hi havia una escassetat de literatura culta en català fins als anys seixanta, a causa de la situació diglòssica, fins que els intel·lectuals comencen a reclamar l'increment de l'ús del català. El gènere conreat durant el segle XIX va ser la poesia, i el poeta més rellevant és Jacint Verdaguer, relacionat amb la Renaixença i els Jocs Florals.
Realisme europeu
A finals del segle XIX, el Realisme va tenir com a conseqüència el Naturalisme, moviment creat pel francès Émile Zola amb dos objectius bàsics:
- Retratar la vida de les classes socials més desfavorides.
- Constituir el reflex literari de les teories deterministes, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l'herència biològica (genètica) com per la influència del medi.
La Renaixença
S'entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l'Edat Mitjana, en bona part redescoberta pels intel·lectuals de la Renaixença. Cal dir, però, que el moviment fou, abans que res, polític: va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial. A grans trets, els objectius que la Renaixença es va proposar d'assolir foren els següents:
- Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes.
- Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
- Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
- Unificar un model de llengua literària depurada.
- Reconstruir i divulgar l'Edat Mitjana i els clàssics medievals.
- Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
- Fomentar una estructura editorial sòlida i la premsa escrita.
- Potenciar institucions existents (Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals).