Context i Trajectòria Literària de Mercè Rodoreda i Rodolf Sirera
Mercè Rodoreda: «La plaça del Diamant»
Context històric i literari
Mercè Rodoreda escriu la novel·la durant el seu exili a Ginebra; va ser publicada el 1962. Als anys quaranta, encara que existien alguns premis de literatura, la censura franquista i el fet que el català estiguera fora de la legalitat de la dictadura van fer que no hi haguera un públic lector consolidat. Mentre que la cultura del règim està marcada pel nacionalisme tradicionalista, la unificació lingüística i l’homogeneïtzació cultural, al llarg dels anys cinquanta la narrativa comença a fer-se ressò de corrents renovadors procedents d’Europa: el Realisme Compromès i l’objectivisme del nouveau roman.
L'obra en la trajectòria de l'autora
La plaça del Diamant (PD) se situa en la segona etapa, la de la maduresa, en l’evolució de Mercè Rodoreda. Aquesta etapa abraça des del primer volum publicat després de la Guerra Civil fins a Mirall trencat (1974). Pel que fa al narrador, el model més característic de l’etapa és la veu autobiogràfica de La plaça del Diamant, que dona un relat autojustificador sense massa alteracions temporals. La temàtica habitual és la solitud interior, la frustració, la dificultat de trobar la pròpia identitat i d’ingressar amb ella en el món dels adults.
Característiques del gènere i panorama novel·lístic
El 1946 el mercat literari necessitava una reconstrucció per a la professionalització dels autors. La literatura estava marcada per la censura del règim, que prohibia la traducció d’obres al castellà i sovint impedia la publicació immediata d'algunes creacions. Malgrat aquestes condicions, el panorama novel·lístic es troba molt diversificat: d’una banda, es continua amb estils de la preguerra com la narrativa deshumanitzada de l’avantguarda i l’exploració de l’absurd i de l’humor; de l’altra banda, estan els camins oberts de l'existencialisme o s’analitzen els aspectes morals des d’una perspectiva catòlica. A la resta d’Europa el corrent dominant és el realisme psicològic; aquest corrent dura tant perquè els autors consideraven que la necessitat era de consolidar en lloc de qüestionar-lo.
Rodolf Sirera: «El verí del teatre»
Context històric i teatral
La dècada dels setanta es considera un període de transició; en aquest trànsit hi ha una normalització lingüística i cultural. La comunitat està sotmesa a canvis com la industrialització, la immigració interior i el nacionalisme valencià. Les baralles polítiques entre esquerra i dreta van fer que l’Estatut d’Autonomia fora limitat i van crear una divisió en la societat valenciana que va acabar fent que es percebera la identitat valenciana com un fet problemàtic. Cal remarcar el procés d'institucionalització del teatre al País Valencià, que es manifesta amb l’habilitació d'infraestructures (sales i teatres), mentre que la iniciativa privada encara era reticent a presentar autors actuals en català.
L'obra en la trajectòria de l'autor
El verí del teatre se situa en la primera etapa de Rodolf Sirera. Aquesta etapa està caracteritzada per la temàtica social, la dialèctica de les estructures internes, la construcció aïllada d’escenes, els personatges tipus i la referència al present a través d’accions situades en el passat. El verí del teatre és la seua obra més representada en tot el món; en aquesta s’interessa pels límits de la ficció. Des de mitjans dels anys noranta, l’autor ha disminuït la seua presència als teatres.
Característiques del gènere teatral
Els grups de teatre al llarg dels anys setanta havien proposat espectacles amb noves tècniques dramàtiques, i la feina de l’autor teatral s’havia diluït en la construcció espectacular col·lectiva. Als anys vuitanta, amb l’aprovació de la Constitució i la proximitat dels estatuts d’autonomia, millora el clima de creació per al teatre: ara els autors podran investigar nous espais, noves tècniques i seguir les tendències europeistes. En aquest renovat teatre es van introduir nous procediments com ara el desenvolupament del monòleg, la descontextualització de diàlegs o l’ús d’acotacions extenses amb forma literària.