Context Sociopolític i La Novel·la Catalana: Dels Anys 30 als 70
Context Sociopolític dels Anys Posteriors de la Narrativa fins als Anys 70
Els canvis polítics que van començar l'any 1939 tenien com a objectiu la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l'Estat pel castellà. Franco, ajudat per un conjunt de circumstàncies i factors com el cinema, la ràdio, la televisió, etcètera, va provocar que, en els anys 30 i 40, el català perdés més terreny que en els tres o quatre segles anteriors.
Es va abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l'ús públic i oficial del català, així com l'ensenyament en aquest idioma. La llengua va quedar relegada a l'ús privat i familiar; es van prohibir els organismes culturals i literaris, sense revistes ni diaris, més enllà de la ràdio i l'editorial. Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d'exiliar (Carles Riba, Antonio Machado, Ferran Soldevila, etcètera). Alguns van morir a l'exili, però amb el pas del temps la majoria van tornar al país.
En l'exili, els catalans es van incorporar a revistes existents o en van crear de noves, com Quaderns de l'Exili o Pont Blau. Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament. Ho fa primerament a l'exili, tot i que els novel·listes exiliats preferien editar les seues obres a Catalunya. Aymà va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel·la.
La Narrativa durant la Dictadura: La Novel·la a l'Exili
Amb la instauració de la dictadura del general Franco, l'existència de la censura no permetia la publicació de determinades obres i una generació d'escriptors es veu abocada a l'exili cap a França o cap a Amèrica. Els grups exiliats van organitzar després, a poc a poc i segons la seua residència, una vida cultural activa en català; molts d'aquests escriptors aconseguiren dedicar el seu ofici a fins com ara l'ensenyament, el periodisme o el món editorial.
Trets Característics de la Literatura de l'Exili
- La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
- Conté notes exòtiques extretes del nou espai on viu l'escriptor.
- Inclou el tema de l'enyorament.
- Incorpora el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
- Denuncia la guerra i les seues conseqüències.
Aquests trets s'observen en la narrativa d'Avel·lí Artís-Gener en Paràpolis o El vell, on es narra la conquesta de la península ibèrica pels indis asteques, o Les dues funcions del circ, que tracta l'aventura de dos germans exiliats. Cal destacar també l'obra de Lluís Ferran de Pol.
El Desenvolupament Interior i el Club dels Novel·listes
El contacte dels escriptors amb el públic es va dinamitzar progressivament a partir dels anys 50 amb la creació de col·leccions dedicades exclusivament al gènere, com El Club dels Novel·listes. Salvador Espriu torna a editar les narracions publicades abans de la guerra, com Ariadna al laberint grotesc o Laia, juntament amb autors com Jordi Sarsanedas, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs i Joan Sales.
La narrativa que es publica fins al començament dels anys 60 tendeix a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la per mitjà de la simbologia i del mite. Al llarg dels 15 contes d'aquest recull, escrits en una prosa que combina realisme i surrealisme, autors com Joan Sales i Pere Calders opten també per una literatura imaginativa o fantàstica.
La Novel·la Psicològica
Una altra tendència important va ser la novel·la psicològica. Durant els anys 30 i posteriorment, escriptors com Joan Sales, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Maria Aurèlia Capmany van enriquir la tècnica de l'anàlisi psicològica, incorporant elements de la història recent i del seu món personal.
Combat de nit, d'Espinàs, és una crònica en forma de reportatge de la vida dels conductors de camions. La novel·la psicològica va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels 60.