Context sociopolític i producció narrativa valenciana: de la postguerra als anys 70
Context sociopolític i producció narrativa
Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.
La pèrdua de la guerra va suposar l'extinció de les institucions republicanes i de tots els organismes culturals. Sense llibertat d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana va patir un procés d'espanyolització castellanitzant. Molts escriptors van sofrir càstigs i penes, i molts van escollir l'exili.
La producció narrativa valenciana coetània va anar desfasada respecte a les tècniques modernes. Els primers anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel·les que, bé responien al model del realisme del segle XIX, bé presentaven un estil de novel·la sentimental, o bé transmetien inquietuds catòliques o socials (1960: Enric Valor, L'ambició d'Aleix; 1953: Miquel Adlert, I la pau).
Als anys seixanta s'accentuà la represa cultural gràcies a la recuperació econòmica, i fins a la fi dels seixanta els nostres narradors conrearen sobretot la novel·la psicològica i la realista, amb referències constants a la Guerra Civil. També es van recrear mons mitificats, com veiem en Bearn, de Llorenç Villalonga.
T2. Les característiques de l'obra literària d'Enric Valor
L'obra literària d'Enric Valor es caracteritza, sobretot, per una gran riquesa lèxica i una frase elegant, a la manera de les velles novel·les realistes. De fet, les seues obres narren a la perfecció la vida social del sud del País Valencià, des de finals del segle XIX fins a la fi de la Guerra Civil, i descriuen la natura d'una manera realista, com a rerefons de la lluita d'uns homes per sobreviure dia a dia.
Obres principals
- La seua primera novel·la fou L'ambició d'Aleix (publicada l'any 1960).
- Cicle de Cassana: consta de tres novel·les: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Aquesta trilogia representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939. Valor hi rememora les seues vivències de joventut i no amaga els conflictes i les tensions.
- Rondalles valencianes (1950-1958): recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes.
Com a lexicògraf
Té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana a València, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983).
La producció literària de Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració?
Sí, és obvi, ja que Mercè Rodoreda en les seues novel·les realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones que són les protagonistes, mitjançant el monòleg interior.
En les seues obres l'autora recrea un univers de la infantesa que simbolitza la felicitat front al món adult de la protagonista, que representa el patiment. Són dones marcades per les circumstàncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat.
Les seues novel·les estan plenes de simbolisme:
- Aloma representa la joventut i descriu el pas d'una jove adolescent a l'edat adulta mitjançant la relació íntima i desgraciada amb un home madur parent seu.
- La plaça del Diamant representa la maduresa i és considerada una obra mestra de la nostra literatura, on es narra la vida personal i l'evolució psicològica de la protagonista Natàlia, amb un intens to subjectiu, paral·lelament als fets històrics del moment: República, Guerra Civil i postguerra.
- Mirall trencat simbolitzarà la vellesa i la mort.
En conclusió, es pot afirmar que Mercè Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.