Corona catalanoaragonesa: expansió, conquestes i cultura medieval

Textos expositius: àmbits, característiques i recursos

Àmbit de les institucions: publiques o privades, informen els ciutadans, clients i socis sobre els assumptes relacionats amb aquestes institucions.

Àmbit periodístic: ens serveix per a conèixer l'actualitat (diaris, ràdios, televisió), ja que ens informa dels fets ocorreguts al món.

Àmbit acadèmic: els estudiants reben informació sobre diferents disciplines científiques (història, biologia, literatura) i accedeixen al saber.

En l'àmbit de cada ús, els textos adopten unes determinades formes prototípiques que anomenem gèneres.

Funcions del coneixement

• Accedir a la informació: llibre de text, diccionaris, explicació del professor.
• Emmagatzemar la informació: poder recuperar-la i recordar-la més tard (esquemes, resums, fitxes bibliogràfiques).
• Transmetre el coneixement: treball monogràfic, realització d'exàmens, explicació oral als companys.

Text expositiu

Pot utilitzar estructures que organitzen la informació de manera diferent.

Característiques contextuals

• Objectivitat: textos objectius perquè pretenen presentar la informació sense que hi apareguin opinions personals.
• Modalitat oracional enunciativa: es desaconsella l'ús de modalitats lligades a l'expressió del desig o de l'opinió.
• Absència d'emissor i receptor: no apareixen pronoms personals, possessius ni verbs en primera o segona persona.
• Predomini del present d'indicatiu atemporal: per presentar fets o afirmacions.
• Ús de la terminologia específica.
• Ús del registre formal.
• Ús de recursos explicatius: adequar la informació als coneixements del receptor i assegurar la comprensió.

Recursos explicatius

• Aposició: sintagma nominal o adjectival que va entre comes i amplia la informació d'un element del text.
• Parèntesis explicatius: aclariments situats entre parèntesis o guions.
• Reformulacions: ampliacions explicatives introduïdes per connectors, és a dir, en altres paraules.
• Exemplificacions: faciliten la comprensió perquè remeten als coneixements que té el receptor (per exemple, com ara...).
• Oracions de relatiu explicatives: entre comes, introdueixen característiques de l'antecedent.
• Notes: introdueixen informació complementària i poden situar-se al principi de la pàgina o al final.

Estructures del text expositiu

Estructura general

Consta de tres parts: 1. introducció; 2. cos expositiu; 3. conclusió.

Estructura de descripció/enumeració

• Connectors: i també, a més, d'altra banda.
• Elements d'indexació: guions, lletres, xifres.
• Recursos gràfics per ressaltar: negretes i subratllat.

Estructura de seqüència temporal

• Connectors: en primer lloc, a continuació, després, tot seguit, per últim.
• Elements: xifres, lletres.
• Recursos: negretes, subratllat.

Estructura de causa/conseqüència

Consisteix a presentar un fet i després la causa o causes que l'han provocat, o al revés.

Estructura de comparació/contrast

Formada per una introducció que presenta dos objectes i una descripció dels dos objectes comparats.

• Connectors de contrast: però, en canvi, mentre que, a diferència de, per contra, al contrari...
• Si el text és llarg, la redacció és més complexa.
• Connectors de canvi de tema: quant a, pel que fa a, si observem, passem ara a...

El mecanisme de cohesió textual

• Els connectors: són expressions lingüístiques especialitzades a unir dues unitats en l'interior d'un text. Se situen entre les dues unitats.
• Les unitats poden ser: sintagmes, oracions, paràgrafs o conjunts de paràgrafs.
• Els connectors poden ser: conjuncions i locucions conjuntives, adverbis i locucions adverbials.

Classificació dels connectors

Segons les unitats connectades

• Connectors oracionals: units dos sintagmes o dues preposicions per formar una oració composta.
• Connectors textuals: relacionen dues oracions independents, dos paràgrafs o dues parts de text.

Segons el significat de la relació connectiva

• Connectors additius
• Connectors disjuntius o reformuladors
• Connectors contrastius
• Connectors lògics

Els connectors dels textos expositius

L'emissor ha de fer servir per relacionar i cohesionar les diferents unitats textuals:

• Estructura de descripció/enumeració: additius de coordinació de continuïtat i de distribució.
• Estructura de seqüència temporal: additius d'ordenació.
• Estructura de causa/conseqüència: causals i consecutius.

Referència anafòrica

Substitució d'un nom per un pronom o altres mecanismes:

• L'ús de l'el·lipsi de subjecte.
• L'ús dels demostratius.
• Substitució per sinònims.
• L'ús d'hiperònims i hipònims.

Els diccionaris i el camp semàntic

Els diccionaris són obres de consulta que recullen els mots d'una llengua i el seu significat.

Camp semàntic

• Hiperònims: significat general.
• Hipònims: significat específic.

La Corona catalanoaragonesa i la cultura medieval

Durant el segle IX, els comtats catalans formaven part de l'anomenada Marca Hispànica, un territori de frontera amb les terres ocupades pels musulmans.

La corona catalanoaragonesa es va iniciar amb el matrimoni entre el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, i la filla del regne d'Aragó, Peronella.

Els reis Alfons el Cast i Pere I el Catòlic van incorporar els territoris occitans, situats al nord dels Pirineus. La monarquia francesa s'oposava a aquesta expansió cap al nord i va aconseguir l'aliança del Papa per llançar l'exèrcit contra els albigesos, amb l'excusa que eren hereges. El rei Pere I el Catòlic va morir en la batalla de Muret.

Jaume I, fill de Pere I el Catòlic, va iniciar la gran expansió per la Mediterrània que continuaria durant el segle XIV. Va conquerir el regne de València i les Illes Balears i va fundar un nou regne, el Regne de València, amb unes lleis pròpies recollides en el Llibre dels Furs.

A principis del segle XV, va morir el rei Martí l'Humà sense descendència. Els compromisaris catalans, aragonesos i valencians, reunits a Casp, van elegir Ferran I d'Antequera com a successor. El seu fill, Alfons el Magnànim, s'instal·là a Nàpols, mentre que la reina Maria de Castella ho feia a València, que serà el camí d'entrada dels nous corrents humanistes procedents d'Itàlia.

Els primers textos escrits en català venen del segle XII i són de caràcter religiós, però la prosa literària es crea amb Ramon Llull, que viu durant la segona meitat del segle XIII i principis del XIV.