Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: context històric, característiques i anàlisi de l'obra

Context històric i cultura

La nostra literatura va viure les dures condicions de repressió cultural i de censura imposades amb la implantació de la dictadura franquista el 1939. El règim franquista es va consolidar internacionalment al llarg dels anys cinquanta amb el reconeixement per part d'organismes com l'ONU.

A partir dels anys seixanta, la creació d'editorials modernes i l'eliminació de la necessitat de passar censura prèvia a partir de la Llei de premsa i impremta de 1966 van permetre que la literatura catalana guanyés un major espai públic.

En els primers anys de la postguerra, el silenci imposat pel nou règim a qualsevol manifestació cultural en llengües diferents del castellà i els escriptors contraris al règim van traslladar la vida literària a l'exili. En els anys seixanta, l'exili i les activitats culturals clandestines han passat a representar una part menor del conjunt. La repressió es mantindrà fins a la fi del règim franquista i tindrà importants repercussions.

L'obra en la trajectòria de l'autor

Diccionari per a ociosos va ser publicat a Barcelona. El llibre opta pel model del Diccionari filosòfic. Els articles es presenten al lector en ordre alfabètic, identificats amb una paraula clau.

Al llarg de la dècada dels 50, Fuster avançarà cap a la professionalització com a escriptor, una opció que l'abocava a una economia precària i inestable.

Fuster compagina la dedicació estrictament literària amb el compromís polític i cultural. La voluntat de retornar la dignitat a la llengua guia moltes de les iniciatives que anima o en què col·labora. La presència o l'opinió de Fuster són imprescindibles en gran part de la cultura catalana.

Dividim la producció assagística de Fuster en dos blocs:

• L'assaig deliberatiu: no tenia orientació dominant erudita, és de caràcter subjectiu i se centra en la reflexió de l'assagista.
• L'assaig divulgatiu: desenvolupa un tema concret amb intenció erudita, crítica o política.

La part de la producció assagística que segueix les pautes de l'assaig deliberatiu inclou el Diari, els aforismes, etc.

Característiques generals i altres autors destacats en el context d'escriptura de l'obra

En els anys de la postguerra, les condicions en les quals sobreviu la nostra cultura perjudiquen el conreu de l'assaig i determinen que una part significativa de les obres del gènere estiga dedicada a la reflexió sobre el país. Dins d'aquesta destaquen Les formes de vida catalana de Josep Ferrater i Notícia de Catalunya de Vicens Vives. També trobem l'assagisme literari d'autors com Rafael Tasis o Joan Triadú. En aquest període es publica una part important de l'obra assagística de dos dels autors de la generació anterior. A partir dels anys seixanta es manté l'interès per l'assaig que té el país com a objectiu central de la reflexió. Altres autors publiquen obres que se situen en la línia de l'assagisme polític.

L'assaig deliberatiu té el seu màxim representant en Joan Fuster amb el Diari.

Característiques

L'obra va encapçalada per una nota de l'autor en la qual presenta el llibre. Els articles en clau assagística són reflexions que giren al voltant de valors morals, intel·lectuals o polítics.

Conceptes clau del diccionari

CADIRA: el confort en la vida humana. La concepció tradicional de la virtut apostava per l'austeritat i descartava el benestar corporal; l'afecte pel propi cos és una actitud històricament recent.

COVARDIA: la feblesa humana. La covardia és una resposta a la por; no és possible fixar un límit moral en la covardia humana, no hem de censurar ningú per un comportament que nosaltres podem adoptar en un futur.

ESCEPTICISME: l'actitud intel·lectual racionalista i antidogmàtica. El dubte és l'instrument de la raó; des del punt de vista moral és l'únic correctiu del fanatisme.

GENT: identitat i alteritat. L'individualisme del jo no es reconeix en un concepte indeterminat i confús com la paraula gent; hi ha altres paraules que designen col·lectius que sí que es formulen de forma inclusiva.

LECTURA: la relació entre lectura i vida. Les funcions de la lectura literària estan vinculades als diferents tipus de lectors; les actituds davant la lectura són manifestacions de les diverses maneres d'entendre la vida.

RELLOTGE: la condició temporal dels humans. En èpoques passades la humanitat tenia consciència del pas del temps a través dels ritmes còsmics i de la natura; en l'època actual, l'ús del rellotge personal ha canviat; la tecnologia canvia la nostra consciència del temps.

XENOFÒBIA: patriotisme i xenofòbia. El patriotisme agressiu necessita l'estranger com a oponent; el patriotisme potser només és una forma de xenofòbia; tots som estrangers per a les altres nacions; transmetre una història nacional en nom del patriotisme glorifica la xenofòbia.