Enric Valor i Mercè Rodoreda: novel·la psicològica i realisme en la literatura catalana
Enric Valor: muntanya, costa i un món perdut
Les novel·les d'Enric Valor es caracteritzen per arguments ben construïts que giren al voltant de dos mons contraposats, on les persones són víctimes de l'espai geogràfic: la muntanya i la costa. El seu objectiu és deixar constància d'un món perdut, incloent-hi la llengua. Les seues novel·les presenten un domini absolut del llenguatge, en tots els registres i en totes les variants dialectals.
El Cicle de Cassana
Amb la novel·la Sense la terra promesa, Enric Valor comença la trilogia del Cicle de Cassana. Es tracta d'un conjunt novel·lístic situat en un poble imaginari, Cassana. A través de personatges, hi mostra la varietat i tot el característic de les comarques valencianes.
Una producció poc coneguda
La producció novel·lística d'Enric Valor ha estat poc coneguda perquè segueix els models narratius psicològics i realistes d'abans de la guerra. La seua narrativa és realista i psicològica, però l'escriptor es deixa influir per algunes de les innovacions de l'època, com l'ús del discurs indirecte lliure i la focalització múltiple.
Característiques de la novel·la psicològica
S'inscriu dins de la novel·la psicològica i presenta altres característiques que la doten d'una singularitat especial. Les seues obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, els quals, lluitant contra els seus enemics, descobreixen la seua identitat. En aquest periple vital, molts dels personatges canvien, es transformen en una altra persona.
Mercè Rodoreda: el pas del temps
La seua producció és una reflexió sobre el pas del temps:
- Aloma pot ser considerada la novel·la sobre la pèrdua de l'adolescència;
- La plaça del Diamant, sobre el pas de la joventut a la maduresa;
- Mirall trencat, sobre la vellesa i la mort.
La narrativa de Rodoreda és també simbòlica: la presència de molts detalls pot tenir una altra significació. Aquest fet i el subjectivisme contribueixen que l'estil de la seua prosa resulte poètic. La visió que Mercè Rodoreda mostra del món és pessimista, influïda per les experiències personals i per la situació de la dona en aquells moments.
Una segona etapa creativa
La plaça del Diamant és la primera novel·la que escriu Rodoreda després de la guerra. És una segona etapa dins de la seua producció, que es caracteritza pel to realista i per la introducció de les tècniques narratives de la novel·lística europea i nord-americana. També té una etapa creativa, caracteritzada pel to fantàstic: abandona l'estil narratiu anterior i recupera tècniques narratives més tradicionals.
Una manera de contar molt personal
La seua producció presenta una manera de contar molt personal: l'escriptura parlada.