L'Escola Mallorquina i Joan Alcover: Característiques, Etapes i Poesia
L'Escola Mallorquina
L'Escola Mallorquina designa un fenomen literari específic mallorquí, una escola estètica autèntica que abastaria sobretot el gènere poètic i es limitaria als poetes mallorquins de dues generacions: la de 1906 i la de 1917; a més, segueixen com a norma les directrius marcades per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Característiques de l'Escola Mallorquina
- El triomf de la línia clàssica de la serenor i l'equilibri: iniciada per Josep Lluís Pons i Gallarza i magnificada per Costa i Llobera.
- La pulcritud formal: cura de la paraula, de la frase i del vers; aquest vers ha de tenir «música», una música fàcil, amable i perceptible sense esforç.
- L'elecció del paisatge com a motiu temàtic: es pren el paisatge com a eix central, deixant fora altres temes com l'amor o la inquietud religiosa.
Generacions poètiques
Aquest moviment es pot distingir en dues generacions:
- Primera generació: compta amb figures com Maria Antònia Salvà i Miquel Ferrà.
- Segona generació: integrada per autors com Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom.
Joan Alcover
El principal autor d'aquest moviment és Joan Alcover. En la seva trajectòria literària influïren decisivament la mort de la seva esposa i, a continuació, de quatre dels cinc fills que va tenir.
Aquestes desgràcies es veuen marcades en el seu poema «Desolació», on troba la llengua catalana com l'únic instrument per expressar el dolor, i la poesia esdevé la forma de perpetuar el record dels éssers estimats.
Etapes de la seva trajectòria poètica
La seva trajectòria poètica va distingir dues etapes:
- Primera etapa (època d'estudiant): escriu poemes com a entreteniment tant en català com en castellà; també rebrà un premi en els Jocs Florals. En aquest període destaquen els llibres Poesías, Poemas y Armonías i Meteoros, amb un caràcter molt narratiu i amb un tipus de paisatge animat, humanitzat i identificat amb el poble.
- Segona etapa (a partir de 1899): dóna a conèixer el poema «Llengua pàtria» i es mostra una conversió al català, després de la mort de la seva esposa i els fills. El seu gran poemari Cap al tard compta amb quatre seccions, tot i que també hi apareixen alguns poemes solts que en l'edició de 1921 sortiran sota l'epígraf de «Vària»:
- Cançons de la Serra
- Elegies
- Endreces
- Juvenils
Finalment, un altre gran autor d'aquest corrent va ser Miquel Costa i Llobera.