Escola valenciana del segle XV: poesia, novel·la cavalleresca i Joan Roís de Corella
Escola valenciana
La Escola valenciana va ser un grup d'escriptors integrants dels cenacles literaris entre 1458 i 1518. A la segona meitat del segle XV, València era una ciutat de cultura, brillant i pròspera del Mediterrani, i això va propiciar un augment de la producció literària.
Àmbits de la producció literària
La producció es va desenvolupar en dos àmbits:
- Àmbit aristocràtic: representat per Joan Roís de Corella. Eren autors menys vinculats a la cort, que recreaven els clàssics amb un caire humanista, un llenguatge culte i retòric.
- Àmbit burgès: representat per Jaume Roig. Conreava una literatura satírica i realista, que pretenia divertir i retratar la societat amb un llenguatge viu, entenedor i popular.
Certàmens literaris i tertúlies
Els certàmens literaris i les tertúlies eren una diversió dels ciutadans rics i inquiets. Van posar de moda les creacions satíriques, que tractaven temes com les relacions sexuals, els defectes i vicis de les dones i l'anticlericalisme.
Principals autors
- Bernat Fenollar: la seva producció s'aparta de la de March.
- Narcís Vinyoles: concebia l'amor i les activitats amoroses des d'un punt de vista irònic i burlesc.
- Joan Moreno: també adoptava un punt de vista irònic i burlesc.
- Jaume Gassull: no tenia intenció moralitzadora.
- Francí de Castellví: presenta un aspecte que el diferencia de la poesia de Jaume Roig.
La poesia com a entreteniment
La poesia era concebuda com a entreteniment i joc. Els poetes versificaven sobre temes intranscendents i innocus.
Obres destacades
- Escacs d'amor, de Castellví, Vinyoles i Fenollar.
- La brama dels llauradors de l'horta de València i Lo somni de Joan Joan, de Gassull (amb intervencions de Moreno).
- Lo procés de les olives: discussió en vers entre Fenollar i Moreno sobre la capacitat sexual dels homes madurs.
Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques
Els llibres de cavalleries (segle XII) es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants. Els cavallers corresponien a un prototip d'heroi amb qualitats sobrehumanes: tenien una força desmesurada i eren invencibles.
En canvi, a les novel·les cavalleresques (segles XIV i XV), els personatges realitzen gestes versemblants i vençen pel seu enginy, valor o intel·ligència. Hi apareixen éssers màgics, paratges llunyans i exòtics, accions lògiques i sense màgia, temps remot, temps pròxim i espais coneguts, fantasia i somni, i personatges històrics reals.
Obres destacades: Amadís de Gaula, Palmerín de Inglaterra, Curial i Güelfa i Tirant lo Blanc.
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista. Va escriure poesia i prosa de temàtica religiosa i profana. L'amor esdevindrà el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses.
Característiques
Destaquen els elements autobiogràfics i sentimentals, així com una clara intenció moralitzadora.
Obra profana
Obres en prosa i vers, marcades gairebé sempre per una temàtica amorosa, com la Tragèdia de Caldesa.
Obra religiosa
Escrita durant la seva maduresa, també alterna la poesia amb la prosa. El tema principal és religiós, tot i que parla amb un to desapassionat malgrat els coneixements i el càrrec que tenia, com a El cartoixà i el Psalteri.
Obra mitològica
Obres que contenen intervencions clàssiques i innovacions personals de Corella, com el Parlament que s'esdevingué en casa de Bernat Mercader.
Obra de circumstància
Són debats, on el més representatiu és el Triümfo de les dones.