Escriptura teatral actual, Benet i Jornet i l'assaig de Fuster i Mira
Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura del teatre actual
El teatre col·lectiu de grups com Els Joglars va dominar l'escena teatral en els anys 70 i 80. A partir de finals dels 80 torna el teatre d'autor i es produeix la recuperació del text amb autors com Benet i Jornet, que s'impliquen en el procés de producció teatral.
En l'escriptura teatral actual destaquen les tendències i autors següents:
- Sergi Belbel i nous dramaturgs: teatre que analitza la realitat amb ironia i humor, amb diàlegs àgils i una estructura dramàtica.
- Luïsa Cunillé: teatre d'investigació, centrat en els conflictes individuals més que en els col·lectius, caracteritzat pels diàlegs.
- Teatre comercial: comèdies fàcils, lleugeres i ben construïdes.
- Altres tendències: reflexió seriosa sobre els problemes actuals, teatre de la irritació.
En l'àmbit valencià, destaquen Manuel Molins i Rodolf Sierra, que s'inscriuen en la renovació del teatre valencià.
Explica l'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual
Benet i Jornet és un autor teatral que ha sabut evolucionar, seguint les tendències de cada període, des dels anys 60 fins a l'actualitat.
Les primeres obres s'inclouen dins del realisme històric. A partir dels 70 comença a investigar sobre els recursos teatrals, amb la incorporació d'elements dels gèneres de consum popular. Podem destacar Berenàveu a les fosques, on realitza una anàlisi crítica de la realitat de la postguerra.
A partir de Desig inicia una renovació formal i tècnica i se centra en la reflexió sobre temes de caràcter més personal.
Paral·lelament, ha publicat obres de teatre infantil i juvenil i guions per a sèries televisives. Es tracta d'un autor que té un doble vessant.
Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època
Joan Fuster és l'assagista més important de la literatura del segle XX. La seua obra es pot classificar en tres blocs:
- Obres de temàtica humanística i general: sobre història, política i vida quotidiana i cultural.
- Obres sobre la identitat col·lectiva dels valencians.
- Obres de crítica i d'història literàries sobre els clàssics medievals valencians.
Va usar formes molt diverses del gènere assagístic: article, diccionari filosòfic... El llenguatge és clar i natural. L'actitud és sempre la de reflexionar i fer reflexionar sobre els problemes actuals amb una visió universalista.
Fuster és la figura més influent de la vida cultural i civil des de la dècada dels seixanta, en especial des de la publicació de Nosaltres els valencians, on reflexiona sobre els valencians com a col·lectivitat.
Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània
L'obra assagística de Mira està formada per articles publicats en diaris i revistes. Són textos que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, escrits amb un llenguatge literari no especialitzat, on destaca el gust pel joc, la ironia... i on reflexiona sobre la realitat conversant amb el lector.
L'eix temàtic és la identitat i les seues conseqüències des d'una posició de compromís amb el seu país i la seua cultura. Als textos apareixen temes com el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la possibilitat de manipular tots aquests elements...
Les seues observacions i reflexions sobre la realitat valenciana estan basades en la seua experiència vital, en les lectures i en la dedicació a l'escriptura. A més, la majoria d'aquestes reflexions, sustentades en els clàssics, els humanismes, la democràcia... i una actitud un poc escèptica, són vàlides per a qualsevol societat occidental.