Escriptura teatral actual: característiques bàsiques i autors clau
Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
A partir de 1975, la feina i la funció teatral es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. Els protagonistes eren els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Trobem grups com Els Joglars, Els Comediants i Dagoll Dagom. Una mica més tard es van fundar altres companyies, com La Cubana, que van ser la part més innovadora del teatre.
La recuperació del text
Cap a finals dels vuitanta es comencen a estrenar obres d'autors ja coneguts, com Sergi Belbel i Jordi Galceran. El fenomen de la «recuperació del text» té correspondència en l'àmbit europeu. La paraula es revaloritza per la seva capacitat d'abstracció i d'organització d'imatges d'acció.
El dramaturg com a creador integral
Aquesta recuperació del dramaturg es tracta d'un autor que s'implica plenament en el procés creatiu de l'espectacle, sovint desdoblant-se en intèrpret o en director. Trobem autors que escriuen, interpreten i dirigeixen, com Carles Alberola. Aquest últim, juntament amb Toni Benavent, va fundar el 1994 la companyia alBena Produccions, de caràcter humorístic. Destaquen Besos (1999) i Spot (2003).
Sergi Belbel (1963)
L'exemple més significatiu és Sergi Belbel, el dramaturg català més representat a Europa. Va començar amb productes abstractes i essencialitzats, i ha progressat cap a la producció més realista de la nostra societat, especialment de la violència oculta en les nostres actituds i accions quotidianes. Cal destacar les obres Tàlem (1990) i La sang (1998). Tria arguments quotidians tractats des d'una òptica peculiar que combina dramatisme i humor, l'agilitat dels seus diàlegs i l'eficaç estructura de les peces, que tenen molt a veure amb la seva doble condició d'autor i director escènic.
Lluïsa Cunillé i la nova dramatúrgia catalana
Lluïsa Cunillé representa la nova dramatúrgia catalana. El seu és un teatre d'investigació: suspèn les referències de situació i renuncia a un diàleg que faci progressar l'acció. Utilitza un diàleg fragmentari, repetitiu i obert, ple de dubtes i silencis, en una tendència anomenada «poètica de la sostracció».
Adaptació i diversitat d'espectacles
Un dels fenòmens que ha contribuït a la difusió del teatre ha estat la capacitat d'adaptació a espectacles diversos, pròpia de la cultura d'una societat postindustrial. Autors com Belbel, Benet i Jornet han escrit també musicals, guions per a sèries de televisió o comèdies.