Escriptura teatral actual i assajos de Joan Francesc Mira: característiques i reflexions
T13. Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
Hereu del teatre de cambra i del teatre universitari, a començaments dels setanta van aparèixer nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava, sinó que el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció.
A més, les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple, La Cubana, que comença la representació fora del recinte teatral; La Fura dels Baus o Els Comediants, que converteixen un estadi olímpic en un teatre.
Cal destacar la figura del director escènic, qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar; hi ha, doncs, una implicació total en l'obra. Per altra banda, davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès per les formes teatrals africanes i, sobretot, orientals, perquè totes elles són més simbòliques i rituals.
Finalment, podem veure com en els darrers anys s'han barrejat mitjans expressius en el teatre. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim (El Tricicle) i el cant (Els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen.
T16. Joan Francesc Mira i la reflexió sobre la realitat contemporània en els seus assajos
Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L'article d'opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu.
A més, els coneixements antropològics de l'autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.
Cal destacar els temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets, que ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L'eix genèric d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític.
En poques paraules, Francesc Mira és un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts però també de les seues mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència vital, per la lectura i per la seua dedicació a l'escriptura. Els clàssics, l'humanisme, la democràcia i la raó sustenten la seua forma d'examinar la vida.