Escriptura teatral actual i obra de Josep Maria Benet i Jornet: nous espais escènics i món audiovisual

Escriptura teatral actual

La investigació de nous espais escènics tracta d'improvisar els espais i, inclús, es fan representacions al carrer o a espais inhòspits com estadis olímpics.

Hi ha rebuig al teatre escrit, ja que algunes companyies teatrals escriuen els seus propis textos i rebutgen la figura de l'escriptor que ho fa des de sa casa.

El director escènic és una figura molt important, ja que ell és qui decideix els detalls finals de tot allò que es va a representar, amb una implicació total en l'obra.

Rebutja la visió occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental, es busquen formes teatrals africanes i, sobretot, orientals, com les de la Xina i el Japó, que aconsegueixen més interès amb la seua forma ritual i simbòlica.

Fa una barreja de mitjans expressius: tot és vàlid en l'expressió teatral. Les noves tecnologies penetren en el teatre actual i es barregen amb tècniques antigues com el mim i el circ, amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen.

Obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual

S'inspira en el realisme i es basa en tècniques d'origen literari. El tema sol ser la problemàtica generacional de la postguerra, amb les seues grans limitacions. Denuncia aquells que, en obtindre benestar econòmic, s'oblidaren de les penúries que van passar abans.

Les seues obres més destacades són: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, entre altres, de les quals algunes es van traslladar al cinema.

Va crear serials televisius de gran audiència a Catalunya.

Poble Nou va ser la primera telenovel·la en català i va crear tot un fenomen social. Els temes eren el canvi de fortuna en una família i la contraposició entre vell i nou. L'acció es desenvolupa a Barcelona i l'argument es basa en el fet que a la mare d'una família li toca la loteria. Apareixien, addicionalment, històries secundàries que mostren divorcis, adulteris, homosexualitat... Amb això, l'autor pretén contribuir a la integració social, a transmetre els valors de la tolerància i la normalització lingüística.