Estructura dels sermons de Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis: Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca
Estructura dels sermons de Sant Vicent
La introductio comença a parlar amb la citació d'un versicle en llatí i una salutació a l'auditori.
La introductio thematis és l'explicació, generalment breu, del sentit literal del tema proposat.
La divisio thematis consisteix en el desplegament de les diferents parts del sermó.
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis naix a Girona els anys 1327 o 1332, en el si d'una família burgesa. De ben jove ingressa al convent dels franciscans de la seua ciutat.
Completa la formació intel·lectual a la Universitat d'Oxford, potser també a la de París, on aconsegueix el títol de mestre de teologia gràcies al mecenatge de la Casa Reial.
De tornada a Catalunya ja s'ha convertit en un frare d'una sòlida formació intel·lectual i de notable prestigi. Per encàrrec de l'ajuntament de Barcelona es dedica a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar diverses gestions polítiques. És aleshores quan comença una gran activitat com a escriptor.
La seua fama intel·lectual arriba fins a l'ajuntament de València, i el 1383 es trasllada a viure-hi fins al 1408, on escriu la major part de les seues obres. Altres activitats dutes a terme a València són les de predicador, conseller dels reis i assessor de l'ajuntament. El papa d'Avinyó Benet XIII el consagra bisbe d'Elna i li atorga el títol de patriarca de Jerusalem.
Obres destacades
Entre les seues obres escrites en llengua vulgar destaca Lo Crestià, que havia de constar de 13 volums i que pretenia estimular el cristianisme i l'estudi de la teologia entre els laics. Té una clara intenció didàctica: pretén ensenyar a tota mena de lectors què és el cristianisme.
Estil
El seu estil està caracteritzat per la senzillesa, tant en la redacció com en la tria del vocabulari, sovint amb elements populars i col·loquials. Hi ha una voluntat de ser sistemàtic, tant en l'organització de l'obra com en els arguments puntuals.
Fa ús de recursos propis de la predicació: narracions curtes i proverbis que condensen una idea de manera que resulta fàcil d'entendre i de recordar per part del lector.
Característiques de la novel·la cavalleresca
- Verosimilitud. A causa de l'aparició de la narrativa burgesa, que amb el seu realisme qüestiona l'ideal cavalleresc, els espais geogràfics són reals, concrets i coneguts.
- Herois humans. Els herois no són sobrehumans, sinó que venen per la seua força, valor i astúcia.
- Psicologia dels personatges. El desig de poder d'una dama fa que la seua psicologia siga evolutiva i de vegades contradictòria.
- Amor realista. L'amor és ara molt més realista i arriba a ser el centre de la trama novel·lesca.
- Format. Són obres en prosa.
Trets importants de Tirant lo Blanc
- Visió neutral, contradictòria i totalitzadora.
- Muntatge en paral·lel.
- Canvis del punt de vista narratiu.
- La majoria dels personatges tenen una complexa psicologia.
- Utilització de les evidències circumstancials.
- Final no feliç amb la reventa dels tòpics cavallerescos.
- Abandó dels ideals medievals cavallerescos i religiosos i apropiació dels burgesos.
- Relativitat de les creences.
- Utilització dels tòpics cavallerescos, però només de manera ritual.
- Preferència per la racionalitat i l'astúcia en comptes de la força en les accions guerreres.