Estudi Comparatiu dels Autors Catalans Contemporanis: Enric Valor, Quim Monzó i Mercè Rodoreda

Enric Valor

• En Valor és un enamorat de la natura; per això, situa les obres enmig d'un paisatge rural magnífic, ple de bellesa i grandiositat.
• Mostra els costums tradicionals amb el que tenen de positiu, en tant que formen part de les arrels populars; però també amb la part negativa, en tant que poden ser un impediment per al progrés i la justícia social.
• Els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen a una reflexió sobre la justícia social i la dignitat humana: situacions d'injustícia en la industrialització de la nostra societat, el caciquisme al món rural...
• Estil acuradíssim, amb un llenguatge molt correcte i alhora farcit d'expressions populars, perfecte model de prosa equilibrada en què la correcció gramatical no fa perdre la frescor del llenguatge rural dels personatges.
• Gust per les descripcions detallades i minucioses.
• Model narratiu realista i naturalista.

Quim Monzó

Autor de narrativa curta, reflecteix la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. La deformació, la caricatura i l'absurd posen de manifest les contradiccions de la vida moderna.

Les preocupacions dels personatges de Monzó, com ara la solitud o la incomunicació en un món massificat, reprodueixen les del mateix autor i, en definitiva, també les dels lectors.

La vida rutinària dels personatges es veu trencada per una situació sorprenent que esdevé un entrebanc o un problema. Això porta a una vida desencantada plena de frustracions. Monzó ens fa reflexionar sobre la superficialitat de l'èxit i la dificultat per trobar nous al·licients per viure.

Tot narrat amb un estil ple d'humor negre, ironia i sarcasme.

Mercè Rodoreda

Sí, estic d'acord perquè la seua obra té influència d'escriptors psicologistes. El tret més destacat de la seua obra és la capacitat de narrar, de fer avançar l'acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món interior.

• La descripció de persones, llocs i situacions rarament és producte de la narradora, sinó que fa l'efecte que siga una projecció del pensament dels personatges.
• Els diàlegs es confonen sovint amb el pensament dels personatges.
• Els diferents estils de discurs citat fan present constantment el caràcter, el temperament i el pensament dels personatges.

Així, les narracions rodoredianes superen la divisió entre narració, descripció i diàleg. Aquests tres elements apareixen fosos en la història, que, com la realitat vital, no pot ser fragmentada.

Aquesta manera de veure la narració és una metàfora d'un dels grans temes de l'autora: el pas del temps.

D'altra banda, la psicologia dels personatges es fa palesa a través de les accions, determinats comportaments i, fins i tot, expressions que, en ser repetides, esdevenen obsessions que caracteritzen molt gràficament com són els personatges.