Estudi dels Assajos de Joan Fuster i les Tècniques d'Argumentació

Anàlisi d'Assajos de Joan Fuster

Cadira

Àmbit: literari; gènere: assaig; tipologia textual: argumentativa; títol: temàtic.

Tema: Encara que inicialment el tema principal siga la cadira i la seua tímida evolució, el que Fuster fa és reflexionar sobre la humanitat i sobre com ha evolucionat: la manera de concebre la vida al llarg dels segles.

Estructura: Encara que «Cadira» es presenta en un únic paràgraf, hi podem diferenciar una estructura argumentativa clara i enquadrada:

• Resum: Utilitzant la cadira com a metàfora, Fuster reflexiona sobre l’evolució del pensament en relació amb la concepció de la vida a la Terra, que ha passat de ser considerada un sacrifici a ser un valor en si mateix.

Àmbit: literari. Tipologia textual: argumentativa. Gènere: assaig (aforisme: subgènere breu de l’assaig; consisteix en una proposició contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament). Títol: temàtic. Tesi: Reconéixer la pròpia essència, el nostre ser, no és senzill, perquè sempre ens pensem diferents.

El Concepte de Gent

Títol: temàtic. Tema: El concepte de gent. Però Fuster reflexiona sobre l’ús lingüístic de la paraula gent i la possibilitat —o no— de parlar de la col·lectivitat de la qual formem part excloent-nos-en.

• Resum: Fuster reflexiona al voltant de l’ús que fem del terme gent per a concloure que, en contra del que puguem pensar, també ens inclou a nosaltres.

L'Escepticisme

• Resum: Fuster defensa l’escepticisme de manera clara i contundent, però també des de la ironia i la cautela. Ho fa des de l’anàlisi de les repercussions que l’aplicació de les idees d’aquest corrent filosòfic poden tindre en els aspectes intel·lectual, moral, social, polític, tècnic i literari, tot deixant la porta oberta a futures reflexions.

Covardia

• Resum: Fuster reflexiona al voltant del concepte de covardia. Les actuacions del covard no són mai censurables perquè, per molt valents que ens creguem, sempre hi ha algú més valent —o temerari— que nosaltres, i tots som susceptibles de ser covards en algun moment de la vida.

• La intenció comunicativa de «Covardia», pròpia de l’assaig, és mostrar el punt de vista de l’autor sobre aquest concepte i persuadir el lector sobre la relativitat del terme.

L'Estil Literari de Joan Fuster

Fuster escriu els seus assajos amb un estil característic:

• Claredat: idees clares i distintes.
• Amenitat: diàleg allunyat de l’abstracció monòtona dels textos filosòfics.
• Enunciació subjectiva: i, sovint, irònica.
• Concisió i sentenciositat: amb frases curtes; eficàcia retòrica del laconisme i allò memorable.
• Modismes populars i expressions col·loquials: utilitza aquests recursos per a crear una sensació de diàleg, ja que la seua prosa és bastant directa.
• Expressivitat intensificada: usa interrogants, punts suspensius, preguntes obertes i reflexions soltes a fi de cridar l’atenció del lector.
• Llenguatge connotatiu: recorre als eufemismes de doble sentit i subratlla determinades paraules amb intenció de singularitzar-les.
• Ús de cometes i cursives: per a ressaltar paraules.
• Modalització intensa: dexiis, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de manera, etc.
• Registre estàndard: amb pinzellades de l’oralitat.

Teoria de l'Argumentació

Argumentar consisteix a exposar d’una manera raonada i lògica unes opinions per tal de convéncer.

Cal diferenciar entre argumentació (judicis de fet, de caràcter objectiu) i persuasió (judicis de valor). Mentre que l’argumentació pretén convéncer, la persuasió intenta seduir.

Marques Lingüístiques Modalitzadores

Les marques lingüístiques modalitzadores més importants són:

• Ús de la 1a persona del singular o del plural (en verbs, pronoms, etc.).
• Presència de lèxic valoratiu: adjectius, substantius, adverbis, verbs expressius de sentiments o desig (lamentar, criticar, desitjar...).
• Recursos tipogràfics: signes de puntuació (cometes, guions, punts suspensius, parèntesis, lletra cursiva, lletra negreta, etc.), ja que destaquen i marquen la importància d’uns termes front a d’altres.
• Ús de figures retòriques: principalment la ironia, la interrogació i l'exclamació retòriques, la metàfora, la comparació, la hipèrbole, etc.