Eugeni d'Ors i Josep Carner: Noucentisme, poesia i literatura catalana

Eugeni d'Ors

Anys després, se n'anà a viure a Madrid. Sota el franquisme va ser nomenat cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes. Al voltant dels anys cinquanta tornà a escriure en català i preparà la publicació de les obres completes.

L'obra més representativa d'Eugeni d'Ors fou el Glosari, un recull d'articles d'opinió publicats en La Veu de Catalunya sota el pseudònim de Xènius, on comentava l'actualitat política, cultural, literària i artística des de l'òptica del Noucentisme amb la intenció d'influir en l'opinió i els gustos del poble català.

Cal anomenar, també, les novel·les La Ben Plantada (1912), de caràcter simbòlic, i Gualba, la de mil veus (1915), de caràcter narratiu. Entre els reculls ideològics destaquen Tina i la guerra gran (1914), on reflexiona sobre la neutralitat en la Primera Guerra Mundial, i El nou Prometeu encadenat (1920-1923), on parla de la seva expulsió de la Lliga Regionalista.

La poesia noucentista

Juntament amb l'assaig, la poesia fou el gènere més important del Noucentisme. Es va caracteritzar per:

• La cura formal (mètrica i estrofes clàssiques) i estilística (llengua culta i correcta).
• La sintaxi oracional complexa i equilibrada, de ressonàncies humanistes.
• El distanciament respecte de l'objecte poetitzat.
• La pervivència del model parnassià i simbolista, amb imatges poètiques suggeridores.
• Les ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.
• La reelaboració culta dels temes d'inspiració popular.

Josep Carner (Barcelona, 1884 - 1970)

Als 19 anys ja era llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, participava en els Jocs Florals i dirigia la revista Joventut. A més, publicava articles en La Veu de Catalunya, traduïa obres, escrivia teatre, era membre de la Secció Filològica i assistia a tertúlies literàries.

L'èxit d'Els fruits saborosos el va convertir en líder literari indiscutible, alhora que va esdevenir una figura clau en la realització del projecte de transformació de la cultura catalana iniciat per Prat de la Riba. El 1920 començà la carrera diplomàtica. Acabada la Guerra Civil s'exilià a Mèxic i, després de la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Brussel·les, on va treballar com a professor universitari.

Etapes de la seva obra poètica

La seva obra poètica està repartida en quatre etapes:

• Etapa d'iniciació (1896-1905). És palesa la influència de Jacint Verdaguer i el Modernisme. Publica El llibre dels poetes (1904).
• Etapa noucentista (1905-1924). És l'etapa més prolífica. Escriu Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906) i Segon llibre de sonets (1907). En aquestes obres destaca la influència de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és una obra de gran perfecció formal i la més representativa d'aquesta etapa. En els 18 poemes de què consta ressegueix el pas del temps i ens presenta les etapes de la vida (infantesa, maduresa i vellesa) simbolitzades en fruits, amb ambientació en la cultura grecollatina.

• La infantesa, representada amb les maduixes o les cireres, és l'etapa d'alegria, que és falsa perquè ignora la realitat.
• La maduresa, simbolitzada en les taronges, figues o magranes, és l'etapa de plenitud, d'acceptació del pas del temps i de tranquil·litat.
• La vellesa