Evolució de la Diplomàcia Moderna: Orígens, Funcions i Conflictes

Els Orígens i l'Evolució de la Diplomàcia Moderna

Segles XVI-XVII: Els Primers Tractats

Durant els segles XVI i XVII, apareixen els primers tractats sobre diplomàcia. Els diplomàtics ja no neixen, es formen.

Segle XVIII: La Revolució Diplomàtica

El segle XVIII és el gran segle de la revolució diplomàtica:

• No s'entén un diplomàtic sense preparació. No és possible pretendre que un ambaixador es formi a ell mateix: creació de les primeres escoles o acadèmies a França (Acadèmia política, L'école diplomatique...). La millor diplomàcia del segle XVIII és francesa, clarament.
• Imposició del francès com a llengua diplomàtica.
• Necessitat de tenir una cultura diplomàtica a través de la difusió de nombrosos manuals.
• S'assenten les bases de la diplomàcia moderna:
  • Extraterritorialitat de les ambaixades.
  • Immunitat del personal diplomàtic. Fins a llavors podia ser empresonat.
  • Inviolabilitat de la correspondència.
  • Respecte a la valisa diplomàtica.

Funcions dels Ambaixadors: Diplomacia i Informació

Dins les tasques que s'estableixen per als ambaixadors, una de les més importants no només és pactar la pau, sinó que cada vegada cobra més relleu la funció d'informadors (com un espia):

• Comptar amb bones fonts d'informació, és a dir, un bon servei d'intel·ligència (persones que espiaven).
• Disposar de compatriotes residents al país.
• Testimonis recollits a la cort, entesa com a col·lectiu que envolta la vida del rei i que per tant n'està assabentat dels seus assumptes.
• Informacions facilitades per opositors. De fet, la simple existència d'opositors a una monarquia és una bona informació.
• Utilització de suborns entre el cercle del rei i el seu personal domèstic.
• Presència en les negociacions de tractats de pau. Els ambaixadors extraordinaris s'encarregaven d'aquest tipus de negociacions.

Seguretat i Encriptació en la Comunicació

L'ús de llenguatge encriptat va ser important. Si un escrit queia en mans de l'estat en el qual el diplomàtic estava residint suposava un perill evident. Per això, es varen idear mètodes d'encriptació:

• Claus simples de substitució.
• A mesura que es van desxifrant, s'han d'anar complicant més.
• Lentitud en l'escriptura i la traducció.
• Ús de noms figurats en lloc dels reals per ocultar la identitat de la persona de la qual s'estava parlant.

Els Conflictes Armats

Tot i la presència d'aquests esmentats ambaixadors, s'ha de suposar evidentment l'existència de conflictes armats que sobretot anaven encaminats a decidir quina era la monarquia més important.

• Precària pau entre els distints estats a finals del segle XVI i començament del segle XVII.
• Lent declivi dels imperis.