Evolució Històrica i Literària de l'Edat Mitjana: Societat, Art i Orígens de la Llengua Catalana

Evolució Comparativa entre l'Alta i la Baixa Edat Mitjana

En aquest apartat s'analitza l'evolució històrica i cultural a través de diversos parells de conceptes clau: feudalisme estricte/importància de la burgesia, context rural/importància de les ciutats, cultura i art rurals/cultura i art urbans, naixement del català/evolució i expansió del català, i monjos i monestirs/predicadors i ciutats.

L'Alta Edat Mitjana

Durant l'Alta Edat Mitjana, el feudalisme va anar creixent fins a formar un sistema bastant estricte i marcat al camp. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, es va produir un període d'inestabilitat que va culminar en el feudalisme, on els reis distribuïen el poder de les terres entre els grans nobles. Aquests governaven les seves regions, fixaven els impostos i impartien justícia en nom del rei.

Per altra banda, els camperols constituïen la major part de la població. Eren homes lliures en teoria, però en la pràctica eren serfs de la seva terra i patien abusos cada vegada majors per part dels nobles. La gran majoria de la població vivia al camp sota el domini senyorial, mentre que les ciutats tenien una població molt escassa.

Cultura, Art i Societat Monàstica

• Centre cultural: La cultura de l'Alta Edat Mitjana es concentrava als monestirs. Els monjos eren persones cultes que sabien llegir i escriure, i dedicaven gran part del seu temps a traduir textos, essent el principal motor cultural de l'època.
• Art: L'art utilitzat va ser l'estètica romànica, que es va difondre per tota Europa i es va manifestar principalment en esglésies i monestirs.

Orígens i Desenvolupament de la Llengua Catalana

Quan i on va néixer el català? Primers textos escrits

El català va néixer entre els segles VIII i X de manera oral, mentre que els primers textos conservats daten del segle XII. Entre aquests destaquen fragments de la versió catalana del Fòrum Iudicum i el sermonari de Les Homilies d'Organyà, ambdós del segle XII.

Nota: Cal assenyalar que gran part del context d'aquesta època ens ha arribat també a través de les transcripcions de la poesia trobadoresca.

Expansió i Àmbits d'Ús del Català fins al Final de l'Edat Mitjana

Entre els segles XIII i XVI, la Corona catalanoaragonesa es va expandir, i l'ús de la llengua es va estendre a l'àmbit comercial i administratiu, fet necessari per dictar lleis. Durant els segles XIV i XV es van produir canvis socials importants:

• L'aparició de la burgesia industrial.
• L'expansió de l'humanisme.
• La invenció de la impremta.

El català es va utilitzar en tots els àmbits i la producció literària va donar grans obres tant en poesia com en narrativa, motiu pel qual el segle XV és considerat el segle d'or de la literatura catalana.

La decadència, que abasta des del segle XVI fins al XIX, es degué a la castellanització de tot el territori espanyol, la pèrdua de les institucions de la Corona d'Aragó (després de la unió amb Castella), la desaparició de la Cancelleria Reial i el desplaçament del comerç cap a Amèrica a partir de 1492.

Autors i Institutions Clau

• La Cancelleria Reial: Organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials dels reis de la Corona d'Aragó. Va tenir un paper fonamental com a factor unificador de la llengua catalana escrita. Estava formada per escrivents que redactaven documents i traduïen del grec i el llatí. Va desaparèixer a començaments del segle XVIII degut a l'absorció per part dels diversos consells generals de la Monarquia Hispànica.
• Ramon Llull (segle XIII): Considerat el "creador" de la llengua literària catalana. Gràcies a ell, el català va passar a ser emprat per expressar idees de totes les branques del saber científic i filosòfic.

La Poesia Trobadoresca i el seu Llegat

Naixement i Context

La primera poesia culta en llengua romànica va ser la poesia trobadoresca, la qual va néixer a Occitània (sud de França) aproximadament entre els segles XI i XII, en una regió on es parlava occità.

Temàtiques: L'Amor Cortès i Altres Gèneres

L'amor cortès és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta convenció cortesana plantejava un triangle amorós entre un amant (el trobador), una dama (la dona noble) i el marit d'aquesta, imitant la relació de vassallatge entre un senyor i el seu vassall. El trobador enviava composicions d'amor a la dama d'amagat del marit. Cal destacar que no es tractava d'amor real, sinó d'un entreteniment cortès per a la noblesa.

Altres temes de la poesia trobadoresca incloïen:

• L'amor del trobador cap a una pastora (pastorel·la).
• Poemes satírics per ultratjar l'enemic.
• Debats poètics o discussions entre trobadors (tençons).
• Poemes didàctics dirigits dels trobadors cap als joglars.

Influència en la Poesia Culta Catalana

La poesia trobadoresca va influir profundament a Catalunya i al nord d'Itàlia, conformant una literatura d'una unitat notable. En aquella època, les diferències entre el provençal (la llengua dels trobadors) i el català eren relativament poc importants. De fet, en la plenitud de la seva producció literària, un mateix escriptor català podia fer servir el provençal per a la seva obra poètica i el català per a la prosa, una influència que es va mantenir vigent fins a l'arribada d'Ausiàs March.