Evolució Històrica del Teatre Català: Del Segle XVI al Modernisme

U8

1. El teatre popular entre els segles XVI i XVIII

El teatre en època medieval es caracteritzava per l'espectacle (danses, cants...), el caràcter educatiu i d'esbarjo. S'utilitzava com a instrument de propaganda i es dividia en 2 categories: profà i religiós.

Teatre religiós

Tenia la finalitat de divulgar la paraula de Déu. Es feien petites representacions, es va adaptar al públic popular i es realitzaven en català. A finals del segle XIII van néixer els misteris, que eren obres que dramatitzaven episodis religiosos tenint en compte la temàtica:

• Cicle de Nadal
• Cicle de Pasqua (mort, passió i resurrecció de Jesucrist)
• Cicle Marià
• Cicle hagiogràfic (vides i martiris dels sants)

Teatre profà

Tenia el seu origen en les celebracions i festes populars, sempre acompanyades de la figura del joglar.

• Entremesos: Petites obres representades entre plat i plat que tractaven temes quotidians amb un to burlesc i satíric (segle XIV). Característiques: escrites en vers, un sol acte, llenguatge arquetípic.
• Momos: Espectacles que es feien durant les festes majors i el carnestoltes.
• Mascarades: Espectacles de caire còmic acompanyats de música.

2. Teatre del segle XIX

El Romanticisme va trencar amb la Il·lustració i el neoclassicisme alhora que recollia els interessos de la classe burgesa industrial.

Teatre popular

Afavoreix l'ascensió del sainet (obra de temàtica humorística envers la societat, tot i que es tractaven de peces marginades pels sectors cultes de la Renaixença) i les seves variants. Els sectors cultes marginaven els populars.

• Josep Robrenyo: Destacat per una producció literària política i costumbrista.
• Frederic Soler: La seva aparició provoca un canvi en el panorama teatral.

Teatre culte

Representa i expressa els melodrames dels burgesos i els drames romàntics.

• Frederic Soler: Es converteix en l'autor de melodrames burgesos i drames romàntics; pretenia professionalitzar-se amb obres com Les joies de la Roser.
• Víctor Balaguer: Autor de drames romàntics com Don Joan de Serrallonga.

Àngel Guimerà

Defensor del catalanisme. La seva producció teatral presenta una repetició d'elements (estil amb personatges aliens):

• Etapa inicial: Romàntica, amb tragèdies històriques com Mar i cel.
• Segona etapa: Es consolida com a dramaturg, sintetitzant els elements del romanticisme i el realisme a Terra baixa. Són obres amb la mateixa estructura, triangle amorós i final tràgic.
• Tercera etapa: Intenta adaptar-se als nous corrents; del realisme passa al naturalisme i al modernisme amb obres com L'aranya.

3. Teatre modernista

Va manifestar una gran atracció pel teatre, entès com la manifestació més lliure i anticonvencional de l'art total. Va significar una plataforma d'expressió i difusió d'idees. A finals del segle XIX, va canviar el patró del teatre romàntic i semirealista de la Renaixença pels nous models provinents del nord d'Europa. Es divideix en dos grups: naturalistes-regeneracionistes i decadents-simbolistes. El tema principal és l'enfrontament entre l'artista i la societat.

Teatre naturalista i regeneracionista

Busca denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans. Té com a tema l'individu marginat i portador de la veritat enfrontat a la societat ignorant. Rep la influència d'Ibsen (enaltint l'autonomia moral de l'individu).

Teatre simbolista

Partidaris de l'art per l'art.

• Apel·les Mestres: Introductor dels models francesos i anglesos.
• Adrià Gual: Artista polifacètic, la seva tasca es va estendre cap a la pedagogia (creant el «teatre íntim») i alternant-ho amb el drama naturalista.

Santiago Rusiñol

Tasca de dinamitzador cultural, pintor i novel·lista. Va patir un enfrontament amb la seva família (burgesos) per la seva vocació cap a la pintura, un fet present en les seves obres.

Primeres obres

Defensen una societat que ha de mantenir-se al marge dels afers materials i estar abocada a la bellesa. Es basen en l'enfrontament típicament modernista entre l'artista i la societat, amb predomini del simbolisme, com es veu a L'alegria que passa.

Darreres obres

Substitueixen el simbolisme i l'idealisme per escenaris tangibles. Presenten personatges idealistes molt més reals en les seves lluites i provocacions, com a L'hèroe.

L'auca del senyor Esteve

Obra centrada en l'enfrontament de l'home idealista amb la societat del seu entorn. Té l'objectiu de satiritzar els costums i els valors morals de la nova classe barcelonina enriquida. Utilitza la ironia i la lucidesa per mostrar la relació entre l'artista i la societat. Els personatges plans representen una classe social, una virtut o un defecte, fent una crítica moral i una oposició a la tradició burgesa, on finalment el noi aconseguirà estudiar art.