Evolució de la Poesia Catalana i Valenciana de Postguerra: Estellés i Espriu

El Gènere Més Important de la Postguerra

La poesia va ser el gènere més important del període de postguerra, exercint un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística. A València, destaca la tasca de recuperació a través de les activitats culturals de Lo Rat Penat. Els principals corrents poètics van ser:

Dècades de 1940 i 1950

• Poesia postsimbolista: Els trets principals són la perfecció formal i l'allunyament de la realitat. Es produeix una humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l'experiència de l'exili. Els temes recurrents són la mort, el destí personal o col·lectiu, etc.
  • Autors i obres: Carles Riba (Elegies de Bierville) i Josep Carner (Nabí).
• Poesia d'avantguarda i experimental: Recupera la tradició de la poesia d'avantguarda centrant-se en l'experimentació formal, amb influència de tècniques com el cal·ligrama.
  • Autors: J. V. Foix i Joan Brossa.

Dècades de 1960 i 1970

• Poesia realista: Es caracteritza per la presència al poema de la realitat històrica, l'expressió de sentiments i ideals col·lectius, i l'ús d'un llenguatge senzill, viu i directe.
  • Autors: Pere Quart.
• Orientació més intimista: Representada per Gabriel Ferrater, la seua poesia es defineix com l'expressió de l'experiència moral de la realitat. Els temes centrals són l'amor i el pas del temps.
  • Autors: Maria Beneyto i V. A. Estellés.
• Realisme històric i social: Aparegut als anys 60, concebia la literatura com una forma de compromís polític.
  • Autors: Pere Quart i Salvador Espriu.
• La poesia de Salvador Espriu: Original i fonamental dins de la postguerra. Destaca per la profunditat temàtica, la síntesi de tradicions i pel compromís cívic amb la llengua i el país.

Dècada de 1970

Apareix la generació dels 70, caracteritzada per canviar l'accent social a l'individual, fortament influïts pel simbolisme i el surrealisme.

• Autors: Mercè Marçal i Francesc Parcerisas.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va estudiar periodisme a Madrid, va començar a escriure de forma clandestina i va treballar al periòdic Las Provincias. Integrant del Grup poètic de postguerra, es va consolidar com un poeta molt original. El seu llenguatge literari es forja sobre tres pilars fonamentals:

• La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV.
• La literatura catalana i valenciana contemporània del segle XX.
• El valencià col·loquial de l'Horta de València.

Amb una actitud de cronista apassionat, narra la vida de la postguerra espanyola amb descripcions realistes. La seua poesia és molt personal, clara i senzilla, i s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

Fa ús d'un registre col·loquial ric en adjectivació i metàfores, passat per un filtre culte com és l'ús de metres regulars. Tracta temes com l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona. Té una atracció obsessiva per l'amor, l'espina dorsal de tota la seua lírica, mostrant els grans dubtes i les lluites interiors entre el cos i l'ànima embolcallats amb un erotisme popular.

Per a Estellés, la vida és la negació de la mort, per això amor i mort solen anar junts. Distingueix entre la mort personificada i les morts doloroses o familiars. Destaca també pel seu sentiment cívic col·lectiu com a «poeta del poble», concebent el poeta com un home que ha de connectar a través de les paraules amb les classes més humils i amb la seua terra. Prova d'això és la seua monumental obra Mural del País Valencià.

Salvador Espriu

Salvador Espriu va ser un dels escriptors més importants de la postguerra i la veu de la consciència col·lectiva. La seua obra poètica es presenta com un cant a la fraternitat, a la llibertat i a l'entesa dels contraris.

El seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera, evoca una petita pàtria que el poeta va crear a partir dels records de la seua infantesa per reconstruir el món destruït per la guerra. Més endavant, representa el naixement de la poesia realista dels anys 60 amb la seua obra La pell de brau, marcada per una actitud de rebel·lia i inconformisme que denuncia les injustícies i advoca per la reconciliació.

En la seua poesia fa un ús extensiu de símbols:

• La pell de brau: Representa el mapa de la península Ibèrica.
• El bou: Representa les víctimes de la guerra i de la intolerància.

Els temes principals inclouen la mort d'éssers estimats, la defensa de la llengua i del país, i el compromís cívic del poeta amb el seu poble. Entre les seues obres destaquen Les hores i Final del laberint. La seua poesia és una síntesi magistral dels moviments de postguerra, plena de simbolisme i compromís social.