Evolució de la Poesia Catalana de Postguerra i la Figura de Vicent Andrés Estellés

Tendències Poètiques en el Període de Postguerra fins als Anys 70

Durant la postguerra, la poesia també va patir censura, clandestinitat i exili, però com estava considerada un gènere minoritari, va ser més tolerant. Els llibres més importants van aparèixer durant les dècades dels 40 i 50. A més, hi hagueren estètiques diferents, representades per tres revistes: Ariel, Antologia i Dau al Set. Al País Valencià van destacar autors com Carles Salvador, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

A finals dels anys 70 podem trobar el postsimbolisme, l'avantguardisme, la poesia social i l'experimental.

Principals Corrents Literaris

• El model postsimbolista: Destaca Carles Riba durant els anys 40 i 50. Aquesta tendència cerca la puresa, li dona importància a la forma i s'usa com a instrument de coneixement. Hi destaquen Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Riba.
• L'avantguardista: Trenquen amb la tradició i experimenten amb el llenguatge i els recursos visuals. Hi destaquen J. V. Foix i Joan Brossa.
• La realista: És una poesia de combat, disposada a intervenir en la lluita política. Descriu realitats amargues de la postguerra amb un llenguatge col·loquial i demanda la llibertat. El 1960 publiquen La pell de brau i Vacances pagades.
• El realisme històric: Durant els anys 60 apareix aquest corrent defensant la implicació social de la poesia, molt compromesa.
• La dècada dels 70: Es recupera l'obra d'autors simbolistes i avantguardistes, allunyant-se del realisme, centrant-se en l'individu amb un desig de ruptura i modernitat. Hi destaquen Josep Piera i Marc Granell.

Tot i així, la poesia realista encara continua viva, en part gràcies a la Nova Cançó, amb lletres de caràcter compromès cantades per Raimon, Lluís Llach, entre d'altres.

Vicent Andrés Estellés: El Poeta del Poble

Vicent Andrés Estellés, a banda de periodista, és considerat el poeta més gran del País Valencià, i va renovar la poesia valenciana contemporània des de l'època d'Ausiàs March. Era un jove periodista amb vocació de poeta, i si centrem la seva producció a la postguerra, va publicar Ciutat a cau d'orella. Fins als anys 70, amb el Llibre de meravelles, no va quallar definitivament la seva obra, que va ser premiada per ser enorme i diversa. A més, molts cantants han musicat els seus poemes.

Temàtiques i Estil

En els seus poemes tracta temes fonamentals:

• La mort: El fascina i obsessiona el seu ritual i les seves al·legories, com observem a 'M'asseguraré la mar' o poemes similars.
• L'amor: És l'eix principal, des del sexe fins al desig. Associa l'erotisme amb el cos femení, com en el cicle de Coral romput o Els amants.
• El sentiment cívic col·lectiu: Mostra un profund compromís amb el seu poble, com a La rosa de paper.

L'estil d'Estellés es basa en un equilibri entre un llenguatge elaborat i arrelat a la paraula col·loquial del poble alhora. El seu llenguatge literari es forja sobre la llengua poética d'Ausiàs March, la col·loquial de l'Horta i la de les obres contemporànies de literatura catalana, afegint l'humor i la paròdia per trencar el to líric.

Per finalitzar, Estellés representa la barreja perfecta entre un discurs pastat amb paraula viva, convertint-se en un autèntic poeta popular.