Evolució política d'Espanya al segle XIX: de l'absolutisme a la crisi del 98

La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)

Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. Els liberals demanaven que es restaurés la Constitució de 1812. Ferran VII, però, va decidir restaurar l'absolutisme i derogar tota la legislació liberal aprovada a Cadis. Més tard, va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució i va derogar totes les lleis aprovades, significant el retorn de l'Antic Règim. Aquest període va durar sis anys.

La Crisi de la Monarquia Borbònica

A l'inici del regnat de Carles IV, la monarquia espanyola es va unir a la coalició de potències estrangeres contra la França revolucionària, va declarar la guerra i va perdre. Posteriorment, Espanya es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Gran Bretanya mitjançant el Tractat de Fontainebleau. Després d'això, Napoleó va col·locar el seu germà, Josep, com a nou rei d'Espanya.

La Guerra del Francès (Guerra de la Independència)

L'ocupació francesa va provocar una rebel·lió popular contra les tropes franceses, iniciant la Guerra del Francès (1808-1814).

Fases del Conflicte

• Resistència Popular: Es van organitzar guerrilles en contra dels francesos.
• Ofensiva Francesa: Napoleó va intervenir a Espanya i va ocupar la major part del territori.
• Victòries Angloespanyoles: La Batalla de Vitòria (1813) va ser clau, forçant la retirada de les tropes franceses d'Espanya.

La Independència de les Colònies Americanes

Causes

• Difusió dels principis de llibertat i igualtat promoguts per la Revolució Francesa.
• Descontentament de la burgesia criolla.

Es van independitzar països com Argentina, Bolívia, Colòmbia i Veneçuela, entre d'altres.

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La mort de Ferran VII va iniciar una guerra civil sota la forma d'un conflicte dinàstic.

Bàndols

• Carlins: Agrupaven el sector més tradicionalista, aspiraven a mantenir la monarquia absoluta i defensaven els drets de Carles Maria Isidre.
• Isabelins (Liberals): Defensaven els drets d'Isabel II i van buscar el suport dels liberals. Aquest bàndol incloïa la monarquia i els alts comandaments militars.

La guerra es va prolongar durant set anys fins que els liberals van imposar el seu domini.

Les Reformes Liberals

Una sèrie d'aixecaments militars i motius populars van forçar l'accés al poder dels progressistes, establint un govern liberal. Sota el lideratge de Mendizábal, es va implantar el liberalisme econòmic i polític. La construcció d'un règim polític liberal va culminar amb la creació de la Constitució de 1837.

Econòmicament, es va establir un conjunt de lleis desamortitzadores. El 1837, els moderats van accedir al govern i van intentar donar un gir conservador a la revolució liberal.

La Dècada Moderada (1844-1854)

Durant la majoria d'edat d'Isabel II, el Partit Moderat es va mantenir en el govern amb el suport de la monarquia. El nou règim moderat s'emparava en els sectors privilegiats, que acceptaven el nou ordre liberal per frenar el carlisme.

Reformes Institucionals

• La nova Constitució de 1845 va modificar els aspectes més progressistes de la de 1837.
• El govern moderat va establir les bases de la nova estructura institucional de l'Estat.
• Es va crear la Guàrdia Civil per mantenir l'ordre i la llei en el medi rural.

La Revolució de 1868: La Gloriosa

Davant la impopularitat de la monarquia isabelina, els grups marginats del poder van signar el Pacte d'Ostende per presentar una alternativa al sistema.

Causes de la Revolució

• Una greu crisi econòmica.
• El monopoli del poder per part dels moderats.
• El descrèdit de la monarquia.
• La difusió de les noves idees democràtiques.

La insurrecció contra la monarquia, anomenada La Gloriosa, es va iniciar amb la revolta de l'esquadra de Cadis, comandada per l'almirall Topete, i sectors de l'exèrcit liderats per Joan Prim i Francisco Serrano. Aquesta revolta va ser seguida per alçaments a les ciutats principals, portant Prim i Serrano al poder.

La Primera República Espanyola (1873-1874)

La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les ciutats. Es va preparar un programa de reformes socials, però la República es va haver d'enfrontar a nombrosos problemes, patint una inestabilitat permanent.

Desafiaments

• Recrudescència de les Guerres Carlines.
• Guerra de Cuba.

Els monàrquics, descontents amb la República, van conspirar per restaurar la monarquia en la figura d'Alfons XII. Un cop d'Estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les Corts, i posteriorment el general Serrano va lluitar per mantenir l'ordre republicà, sense èxit.

L'Emergència dels Nacionalismes

La consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'emergència de moviments nacionalistes perifèrics:

• Catalunya: Es va reivindicar la llengua i la cultura pròpies.
• País Basc: Es va crear el Partit Nacionalista Basc (PNB).
• Galícia: Va sorgir un moviment cultural (Rexurdimento).

La Crisi de 1898 i el Regeneracionisme

El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba, resultat de la incapacitat de l'administració espanyola per implementar reformes polítiques a l'illa. Després de tres anys de guerra, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. Després d'una ràpida derrota, Espanya va perdre les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

Aquesta pèrdua va provocar un moviment de Regeneracionisme, que demanava la democratització de l'Estat i la fi del caciquisme i la corrupció.

Apèndix: La Guerra del Francès al País Valencià

Aquest conflicte va provocar al País Valencià una forta mobilització popular que demanava la formació d'una milícia. La passivitat inicial va provocar una insurrecció. Les tropes franceses van avançar sobre el territori valencià i van assetjar la capital, però no la van poder prendre. Un gran nombre d'escamots (guerrilles) van protagonitzar intervencions a partir del 1810.