Evolució del teatre català contemporani i l'obra de Josep Maria Benet i Jornet
Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
A partir dels anys seixanta, just quan el govern franquista es veu obligat a obrir-se a Europa, comença a aparèixer en l’ambient universitari un moviment teatral que s’oposa al teatre comercial sense pretensions de l’època. D’aquesta manera, naix el teatre independent.
Aquest model teatral s’oposava obertament al règim polític del moment i reivindicava tres aspectes fonamentals:
- La professionalització del teatre.
- La lluita social i política.
- La innovació dels gèneres, recolzada sobretot en la improvisació.
Encara que en un principi aquesta nova forma de teatre va sofrir nombroses limitacions administratives i polítiques, va aconseguir crear un públic nou i renovar profundament el panorama teatral. És molt destacable el fet que aquest teatre incorporà noves tècniques (el mim, els gestos, la festa al carrer i, fins i tot, la participació activa del públic) i li llevà importància al guió clàssic en favor de l'espontaneïtat.
El teatre es reinventà i sortí dels edificis clàssics per instal·lar-se en qualsevol indret, posant-se al servei d'un públic més popular. Així, podem esmentar companyies capdavanteres com Els Joglars (que fou el primer d’aquests grups), El Tricicle, Els Comediants o Xarxa Teatre.
Tot i això, també cal destacar autors individuals que han triomfat al marge d’aquest teatre grupal. Entre ells figuren Jordi Teixidor, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Carles Alberola o Rodolf Sirera.
Josep Maria Benet i Jornet: obra teatral i relació amb el món audiovisual
Trajectòria i producció dramàtica
Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) cursà estudis de Filosofia i Lletres i l’any 1962 es matriculà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. De ben prompte, el seu teatre es distancià de temàtiques com l’absurd o l’existencialisme més angoixant per elaborar obres que agraden i connecten directament amb el públic.
La seua producció consta d’una trentena d’obres que abasten diversos registres:
- Realisme social: Cançons perdudes (1966).
- Intimisme: Berenàveu a les fosques (1972).
- Teatre infantil: Supertot (1975).
Aquesta sòlida trajectòria li ha valgut diversos guardons al llarg de la seua carrera, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Teatre (1995) i el Premi Max d’Honor (2010).
Impacte com a guionista en el medi audiovisual
D’altra banda, Benet i Jornet ha destacat de manera decisiva en el món audiovisual com a guionista. Ha adaptat diversos textos teatrals per a la televisió i ha esdevingut un referent fonamental en el món del guió audiovisual.
De fet, és el creador i guionista principal de les primeres telenovel·les produïdes per TV3 i TVE:
- Poblenou (1993-1994)
- Rosa (1995-1996)
- Nissaga de poder (1996-1998)
- Laberint d’ombres (1998-2000)
- Nissaga, l’herència (1999)
- Altres sèries d'èxit com El cor de la ciutat, Ventdelplà i Amar en tiempos revueltos.