Evolución y Características de la Dramaturgia y Escritura Teatral Actual
Características Básicas de la Escritura Teatral Actual
Contexto Histórico y la Dilución del Autor
A partir de 1975 y durante ben bé 10 años, la faena y la función de l'autor teatral se van diluir en la construcció espectacular col·lectiva, literatura. Els Joglars havien iniciat la seva llarga trajectòria el 1972 i Dagoll Dagom l'any 1974. La Cubana i La Fura dels Baus. Cap a finals dels 80, però, aquest estat de coses va començar a canviar, amb Benet i Jornet i altres autors. El Centre Dramàtic de Rodolf Sirera o Josep M. Benet i Jornet, Sergi, Jordi, Lluïsa, Josep Lluís.
La Recuperación del Texto y Nuevos Modelos
El fenomen de recuperació del text: s'imposen nous models molt diversificats com Samuel Beckett, Harold Pinter, Josep Maria Benet i Jornet, David Mamet i Lluïsa Cunillé. Aquesta recuperació del dramaturg està marcada per l'emergència d'un nou tipus d'autor teatral que també dirigeix, com Sergi Belbel o Lluís Pasqual, Josep Maria Mestres o Carles Alfaro. Toni Benavent va fundar el 1994 la companyia Albena Produccions, amb obres com Besos i Mandíbula afilada.
Figuras Clave de la Dramaturgia Contemporánea
Sergi Belbel y el Minimalisme
De tots aquests nous autors, l'exemple més significatiu per la seua producció i projecció exterior és Sergi Belbel, influït per Samuel Beckett i pel minimalisme, amb obres com Després de la pluja i La sang. La meteòrica ascensió de Belbel com a autor teatral s'atribueix a:
- La tria d'arguments quotidians tractats des d'una òptica peculiar que combina dramatisme i humorisme.
- L'agilitat dels seus diàlegs.
- La seva doble condició d'autor i director escènic.
Lluïsa Cunillé y la Nueva Dramaturgia
Lluïsa Cunillé representa una de les veus més personals de tota la nova dramatúrgia catalana. De fet, les trames de Lluïsa són pràcticament immòbils i irrellevants, i els conflictes altament ambigus o directament insignificants. La majoria dels nous autors investiguen en la superfície del llenguatge per tal de definir petites batalles o estratègies de poder.
Difusión y Temáticas del Teatro Actual
Un dels fenòmens que més ha contribuït a la difusió del teatre català ha estat la capacitat d'adaptació a espectacles diversos de la cultura d'una societat postindustrial, per part d'autors com Belbel, Benet i Jornet o Sirera (Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Sanchis Sinisterra, etc.).
Els temes que tracten es veuen influïts per la nova societat:
- Problemes col·lectius: el racisme, la violència de gènere i la marginalitat.
- Problemes individuals: les relacions de parella, la incomunicació i la soledat.