Evolución de la Literatura Catalana: Autores Clave y Narrativa de Postguerra

La Narrativa de Postguerra

El canvi polític que va començar el 39 provocà l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, i la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta: rebutge tractar directament la realitat i ho faça per mitjà de mites (mites de Jordi Sarsanedas). Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica.

Altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica. En el 59 es va produir el relleu generacional del panorama literari català. Es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista. Al País Valencià caldrà esperar a la dècada dels 70 perquè una nova generació d'escriptors comence a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.

Enric Valor i la Prosa Valenciana

Aquest autor conrea la prosa narrativa, els contes populars valencians (com Rondalles Valencianes) i la novel·la realista i rural, on destaca la forma de vida dura als pobles. Durant l’època de l’inici del franquisme es va dedicar a difondre la normativa, no a la literatura. Més tard escrigué l’obra narrativa.

Un tema recurrent és la comparació entre la vida a la ruralia i a la ciutat, de vegades idealitzant la vida al camp. Fa una anàlisi psicològica dels personatges. A la seua obra Cassana fa un retrat de la societat valenciana del moment, el que és natural a les seues obres.

Característiques Principals

• La localització de les seues obres és un paratge natural magnífic.
• Mostra la part positiva i negativa dels costums populars.
• Reflexiona sobre la justícia i dignitat humanes.
• Estil acurat amb llenguatge cuidat el qual mostra amor per la seua llengua.
• Apareixen abundants descripcions detallades i minucioses.
• El model de narració és versemblant, lineal i parla sobre la naturalesa tal com l’autor l’ha coneguda.

Mercè Rodoreda i la Novel·la Psicològica

Mercè Rodoreda estava emmarcada en el context de la novel·la psicològica. Les seues obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, els quals, lluitant contra els seus enemics, descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. Molts d'aquests personatges rodoredians canvien i es transformen en una altra persona (fins i tot en un animal).

La narrativa de Rodoreda és també simbòlica. Amb presència de molts detalls, objectes quotidians i de la naturalesa, poden tenir una altra significació; poden esdevenir símbols que ajuden a perfilar l'estat d'ànim del personatge. Aquest fet i el subjectivisme contribueixen al fet que l'estil de la seua prosa resulte poètic.

Trets Estilístics

• Tó fantàstic i oníric.
• Tó realista.
• Visió pessimista del món.
• Escriptura parlada.

Quim Monzó i la Societat Postmoderna

En les obres de Quim Monzó es veu una societat marcada per l'hedonisme i el tedi laboral, pel buit moral i per la falta de valors absoluts. Una societat influïda per les falses realitats creades pels mitjans de comunicació. Els seus personatges són profundament narcisistes i actuen moguts per la recerca de la satisfacció immediata.

El caràcter metatextual és una altra de les característiques dels seus relats. El recurs a la intertextualitat està present en molts d’aquests, i coincideix amb la tendència de la literatura anomenada "postmoderna" a qüestionar, mitjançant aquest recurs, els models literaris i els valors que ha difós el cànon occidental. Monzó reconeix la influència d'escriptors com Pere Calders, i la d'altres discursos no literaris com el còmic o els videojocs. És un dels escriptors actuals més traduït i reconegut de les nostres lletres. Els gèneres que més ha conreat són el conte, l'article periodístic i la novel·la.

Vicent Andrés Estellés: Crònica Social i Poesia

La poesia de Vicent Andrés Estellés és una crònica social de la realitat que va viure. El tret que la caracteritza és la referència constant a la realitat, vivències que transcendeixen el nivell anecdòtic i adquireixen un valor universal.

Temes Principals

• La mort: sentida, sense regustos literaris.
• La fam i la misèria: de la postguerra.
• La pàtria i la llengua: es converteix en la veu del seu poble, obligat al silenci.
• L'amor: obsessiu, apassionat i desesperat. Aconsegueix un ambient eròtic característic que l'ha fet cèlebre.