Evolución de la Literatura Catalana: De la Postguerra a la Actualidad
Context Sociopolític i Producció Narrativa de la Postguerra fins als Anys 70
La pèrdua de la guerra va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Durant la postguerra la literatura catalana va sofrir repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es trobaren amb un panorama desolador i sense referents; la literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l’exili i després a Catalunya. El panorama literari el podem dividir en 4 etapes:
- anys 40: va ser la postguerra més dura, amb pobresa i aïllament internacional.
- anys 50: suport dels EUA.
- anys 60: recuperació econòmica al País Valencià, Catalunya i les Illes.
- anys 70: es va donar una forta oposició al règim.
Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantàstica. Els principals corrents de la novel·la de postguerra van ser la novel·la psicològica, el realisme objectivista i la novel·la existencialista; altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica. Al País Valencià caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comence a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.
La Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat: Novetats Tècniques i Context
Els novel·listes que es donaren a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.
Des de la primeria dels vuitanta, la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l’eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. També, l’humor no amagua un cert sentit tràgic de l'existència; han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.
Tendències Rellevants de la Poesia: De la Postguerra als Anys 70
Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta, Riba va orientar un conjunt de poetes que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l’expressió culta i el rigor de la llengua (poesia pura).
Hi ha un altre corrent entorn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes. En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l’estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l’alliberament individual i social de l’ésser humà.
En els setanta es van començar a publicar les obres completes de Brossa i es va redescobrir la poesia de Foix. Al País Valencià l’anunci del canvi el va marcar el 1974 l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn Fresca, on els autors antologats compartien únicament el trencament amb la tradició anterior del realisme històric i la voluntat de practicar poesia com una activitat autònoma.