Figures Clau de la Literatura Catalana: Enric Valor, Mercè Rodoreda i Quim Monzó
Enric Valor i Vives
Enric Valor i Vives va ser una de les figures cabdals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, que va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la rondallística, la lingüística i la novel·la.
L’obra literària d’Enric Valor sembla suplir la mancança de prosa narrativa entre els autors valencians des dels temps de la Renaixença. Consta de dues grans aportacions:
- Les rondalles valencianes: Són una reelaboració literària dels contes populars valencians. Estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació, i ens proposa, mitjançant l’escriptura millorada, uns contes cultes distints de les rondalles tradicionals.
- Com a novel·lista: La seua aportació també ha sigut important. Des que es va publicar la seua primera novel·la, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista. Les seues novel·les es poden agrupar en dos blocs:
Classificació de les novel·les d'Enric Valor
- Novel·les de l’heroi individual: Centrades en l’anàlisi dels conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi.
- Novel·les col·lectives: On l’heroi individual és substituït per un protagonista col·lectiu, representat per uns nuclis familiars analitzats per mitjà del pas del temps.
Característiques de l'obra valenciana
- Situa les obres enmig d’un paisatge rural magnífic, ple de bellesa i grandiositat.
- Mostra els costums tradicionals amb el que tenen de positiu i el que tenen de negatiu.
- Els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen a una reflexió sobre la justícia social i la dignitat humana.
- L’estil és acuradíssim, amb un llenguatge molt correcte, farcit alhora d’expressions populars.
- El seu model narratiu és realista i naturalista.
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda comença a publicar quan la novel·la psicològica és una tendència general. El tret més destacable de l’obra de Mercè Rodoreda és la capacitat de fer avançar l’acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món interior.
Tècniques narratives
- La descripció de persones, llocs i situacions sembla una projecció del pensament dels personatges.
- Els diàlegs es confonen sovint amb el pensament dels personatges.
- Els diferents estils de discurs fan present constantment el caràcter, el temperament i el pensament dels personatges.
Les narracions superen la divisió entre narració, descripció i diàleg. Aquests tres elements apareixen fosos en una unitat indestriable: la història. Un dels grans temes que tracta és el pas del temps.
Quim Monzó
Ha publicat contes, novel·les i reculls d’articles periodístics, ha traduït obres importants, les seues obres estan traduïdes a molts idiomes i ha guanyat diversos premis literaris.
Temàtica i estil
La matèria temàtica és la vida quotidiana del món occidental; els seus contes són un reflex de la societat contemporània. També opta per una mirada violenta i seca. Un altre tema és el de la vida urbana moderna i la reflexió sobre l’activitat d’escriure i crear. Els seus textos reben un curat tractament humorístic i irònic.
Els personatges són esquematitzats i anònims. En el llenguatge destaquen les frases curtes i l’ús d’anglicismes. També podem destacar el to interessant i la manera de narrar pròpia de Monzó.