Franquisme i cultura catalana: literatura, censura i resistència (1939-1975)

Otras lenguas extranjeras3,79 KB

Règim franquista i cultura catalana

El règim franquista s'inicia amb la sublevació de l'exèrcit al nord d'Àfrica el 1936 i perdura fins a la mort del general Franco el 20 de novembre de 1975. Després de la guerra, el 1939, Catalunya és considerada el «grau zero de la cultura catalana», amb la prohibició expressa de la llengua.

La primera etapa del franquisme es caracteritza per la prohibició i la censura cap a la cultura catalana. Durant aquests primers anys, la persecució és dràstica; més endavant es passa a manifestacions folklòriques i lloances propies del nacionalcatolicisme. Amb la promulgació de la Llei de premsa de Manuel Fraga es canvia el sistema de censura. El 1973 es suprimeix la revista Gorg.

La revista Ariel i els autors de la postguerra

La revista Ariel té una gran importància cultural. Entre els seus autors destaquen Pere Calders, Ferran de Pol, Jordi Sarsanedas, Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo. Entre les obres de major importància de la postguerra es troba La plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda.

Des de 1939 fins als anys 70, la resistència contra la dictadura es va consolidar en els corrents progressistes contraris al règim. La reivindicació de la dignitat de la llengua va ser clau en aquest procés.

Salvador Espriu

Salvador Espriu va ser considerat el poeta amb més renom de la postguerra. La seua producció en català durant aquests anys foscos es caracteritza per un hermetisme lligat a la utilització de la mitologia clàssica i jueva com a símbol i de referents bíblics de l'Antic Testament.

  • Espriu satíric: emprava la ironia en Les cançons d'Ariadna i Mrs. Death.
  • El caminant i el mur: tracta idees emmarcades en la tradició poètica del simbolisme al voltant de la mort.
  • L'estructura de laberint: el «final» que s'anuncia se simbolitza en l'home-titella i el Déu que el manipula, confonent-se.

Joan Brossa

Joan Brossa és poeta, dramaturg i artista plàstic. És un dels fundadors del grup Dau al Set i autor d'una obra que no té fronteres entre les diferents disciplines artístiques. La seua obra es caracteritza per l'experimentació amb el llenguatge i la utilització de tota mena de tècniques i estils.

Només cap al final de la seua carrera rep el ple reconeixement, amb nombroses traduccions i múltiples premis i honors que l'assenyalen com una de les figures cabdals de la literatura i les arts visuals del segle XX.

Vicent Andrés Estellés

L'obra poètica d'aquest autor és rica i original. La seua importància radica en el fet d'haver estat capaç de crear una obra poètica molt notable, que retrata l'existència quotidiana. Els seus temes són els de la vida: l'amor, la mort, el sexe... Entre les seues obres més venudes destaca Llibre de les meravelles (1971). El poemari Les homilies d'Organyà és important perquè és una mena d'homenatge a la llengua catalana.

Pere Calders i l'exili

Pere Calders va ser el major exponent de la narració breu en català. Els seus contes, sovint integrats en un realisme màgic i misteriós, fan versemblant allò inversemblant. Per a Calders, la condició humana és l'únic tema digne en la literatura, i la seua mirada és sempre irònica.

  • 1936: La glòria del doctor Làren.
  • 1938: Unitats de xoc, obra en què narra les seues experiències al front.

Descargar

PDF Word HTML