Gèneres dramàtics i discurs dramàtic: tipus de teatre, elements i estructura
Els gèneres dramàtics
Aquelles obres que formen part dels gèneres dramàtics són totes aquelles obres teatrals, aquestes poden formar part de diferents gèneres, entre els quals trobem:
La tragèdia
La tragèdia va sorgir a l'antiga Grècia del culte a Dionís o Baco. Els temes que tracta solen aparèixer un ésser humà que s'enfronta a unes forces invencibles amb una finalitat edificant. En aquest gènere s'utilitza el «pathos» per commoure l'espectador i així produir un desassossec purificador de les seves passions.
La comèdia
La comèdia també va sorgir a Grècia en els cultes a Dionís. La comèdia té molta varietat de formes i temes, ja que no segueix les pautes aristotèliques. Els temes dels quals tracta són conflictes de la vida quotidiana i es caracteritza pel seu final feliç.
La tragicomèdia
El gènere que està compost per elements de la comèdia i el drama és la tragicomèdia. En ella l'autor combina personatges de diferents classes socials en diferents situacions per disposar de la tensió dramàtica. No depèn d'un tema determinat, sinó del punt de vista que s'utilitzi per tractar-lo.
El drama
El drama és un gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Els personatges que hi apareixen s'identifiquen amb les seves qualitats.
Teatre religiós
L'auto sacramental és una obra de contingut teològic, l'argument del qual és variable, l'acció es desenvolupa en un acte i els personatges apareixen sovint com a virtuts o el pecat.
El teatre religiós de caràcter popular ha donat lloc a representacions que tracten temes com el Nadal i la Setmana Santa.
Gèneres breus
L'entremès és una peça d'un sol acte amb estil col·loquial que s'intercalava entre dos actes d'una obra més extensa. Els personatges que hi apareixen són estereotips.
A partir de l'entremès va sorgir el sainet, una peça breu formada per escenes juxtaposades i protagonitzada per un gran nombre de personatges que encarnen tipologies populars.
La farsa és una representació breu i de gran comicitat que gira entorn d'una anècdota còmica.
Obres teatrals musicals
També trobem algunes obres que combinen el gènere líric i dramàtic. Les obres teatrals musicals poden ser:
L'òpera, d'origen italià, és una obra totalment cantada que tracta temes tràgics i de caire mitològic.
L'opereta: el tema principal que tracta és la frivolitat dels ambients cortesans.
La sarsuela combina les peces musicals cantades i el diàleg parlat, amb un to costumista i alegre.
El musical modern combina el ball amb la part recitada o cantada i incorpora elements musicals.
El discurs dramàtic
El discurs dramàtic és aquell missatge que el dramaturg imagina i vol transmetre com una acció que ha de ser representada per uns actors. S'escriu un text teatral, en prosa o vers, on hi ha els diàlegs dels personatges i les acotacions escèniques, i mitjançant l'escenificació el text es converteix en discurs dramàtic.
Els elements necessaris són:
Dinamisme, per mantenir l'interès de l'espectador. Aquest interès pot néixer de l'acumulació de fets o la complicació de la trama.
Personatges rodons i complexos: el dramaturg els crea per tal que, conjuntament amb l'acció, desperti l'interès.
Versemblança, que és una interpretació.
El conflicte
El conflicte és el suport en el qual es basa l'espectacle teatral. En el desenvolupament intern de l'acció podem distingir:
L'exposició, on es presenta la circumstància inicial.
El nus, que comprèn la totalitat de les diverses accions que són escenificades; hi ha un procés gradual d'intensificació que condueix al clímax.
El desenllaç, on es presenta el resultat lògic del conflicte plantejat.
L'estructura externa
L'estructura externa d'una obra teatral està dividida en actes. El nombre d'actes varia en funció del gènere dramàtic i de l'època: en els gèneres majors hi ha entre cinc i tres, i en els gèneres menors hi ha dos actes o un. Les escenes són els fragments delimitats per les entrades i sortides dels personatges.
Els personatges i la posada en escena
L'acció dramàtica defineix el caràcter dels personatges, que està dotat de trets subjectius, morals i físics. Aquest pren sentit quan, en una situació dramàtica, entra en contacte amb el d'altres personatges o amb un esdeveniment.
La posada en escena està dirigida pel director d'escena, que integra la representació, la decoració, el vestuari, la luminotècnia i la música.
Conclusió
En conclusió, tots aquests són els elements característics i necessaris per dur a terme el discurs dramàtic.