Guia de l'assaig català: context històric, autors i característiques del gènere en la postguerra

Rodolf Sirera

1. Elements de la realitat i la relació amb el marc espaciotemporal de l'obra

Referències espacials: palau rococó, estil arquitectònic i decoratiu històric; al·lusions a Diderot, coautor de l'Enciclopèdia francesa en el període de la Il·lustració; Racine, autor dramàtic de tragèdies clàssiques; Rousseau, filòsof francès...

• Tractament de tu/vós gràcies a la representació de la conducta social dels personatges.
• Objectes: copa de vi, armari, ampolla amb l'antídot.

(Obra ambientada en 1784 → mort de Diderot)

7. Característiques del gènere teatral presents en el fragment

Algunes de les característiques del gènere teatral que trobem en aquest fragment són les següents. En primer lloc, les noves tècniques i les poderoses imatges plàstiques que comencen a utilitzar-se en aquest context històric. A més, a partir dels anys vuitanta els autors adquireixen una voluntat europeista d'expandir les seues obres pel continent.

També es reflecteix l'allunyament de l'opressió que es produeix en aquests anys. Per últim, en aquest context apareix el monòleg en el gènere teatral.

2. Situar l'obra en la trajectòria de l'autor

Aquesta obra de Rodolf Sirera es situa en la seua etapa de maduresa (finals dels setanta i anys vuitanta), en la qual intenta convertir-se en autor professional, dins de les esperances del nou règim democràtic després d'haver passat per una forta censura durant la dictadura. En ella escriu obres més variades temàticament i formalment, destacant El verí del teatre (1978), que marca el pas de la primera etapa (etapa de compromís, amb obres de militància amb la llengua i la història dels valencians) a la segona, sent una obra ambiciosa i madura.

A continuació vindran dues etapes més:

• Etapa de transició (finals dels 80 i anys 90), amb obres ambientades al voltant de la Guerra Civil.
• Etapa d'experimentació (anys 90), amb un teatre que busca experimentar nous temes, llenguatges i formes d'expressió.

3. Característiques generals del gènere en l'època

En la dècada dels anys 70 es desenvolupen al màxim les tendències del final de l'època anterior. El canvi de paradigma teatral redueix o elimina la distància que hi ha entre actors i públic, i se situen al mateix nivell (quarta paret). A més, apareixen noves companyies amb propostes renovadores, com Els Comediants o La Fura dels Baus.

Cap a finals dels anys 80 comencen a representar-se les obres d'autors com Josep Maria Benet o Rodolf Sirera, amb qui la paraula recupera el seu protagonisme en el text teatral, esdevé clau de la representació i es retroba el gust pels autors europeus canònics del teatre modern.

4. Autors i autores anteriors, coetanis i posteriors a l'escriptura de l'obra

Coetanis: En el context de l'escriptura de El verí del teatre, publicada el 1978, van destacar una gran quantitat d'autors com Josep Maria Benet i Jornet, que es caracteritza per ser realista i per reflexionar sobre l'individu i la societat que l'envolta. Hi podem destacar Quan la ràdio parlava de Franco (1979). A més, trobem també Manuel Molins, les obres del qual són de gran diversitat formal i temàtica; alguns d'aquests temes són: la història de València, la immigració o els temes familiars.

6. Tractament de l'espai i del temps

L'obra està ambientada al París de 1784, a la França prerevolucionària, on es troben referències a autors i obres de l'època, com Diderot o L'Enciclopèdia. Aquest moment històric és similar a la transició, on s'esperen grans canvis.

Quant a l'espai on es desenvolupa l'obra, és la sala d'un palau rococó, on els elements clau que van apareixent durant la història són les begudes, el guió per a representar, l'antídot, etc. Al principi tot esdevé a la sala; després es trasllada darrere de les cortines. La durada és breu: l'abans dura una hora i el després dues; a més, tot ocorre al crepuscle del dia. Trobem referències com les campanades o el rellotge d'arena.

3. Tema

• Un entre tants: el lloc poètic de l'autor com a membre d'una col·lectivitat, plantejat com un himne litúrgic a l'estil de les lletanies.
• No escric eglogues: l'amor carnal entre dues persones en la joventut.
• Demà serà una cançó: l'amor carnal, però també espiritual, de dos amants que recorren la ciutat de València.
• Els amants: inspirat directament en Ausiàs March, tracta de l'amor durador en el temps, un amor educat, no carnal, entre un home i una dona.
• L'Estampeta: tracta la part més cruel dels anys de postguerra, sobretot per als més vulnerables.
• Cant de Vicent: representa la part espiritual de l'ésser humà i la debilitat en els moments previs a la mort.
• Temps: l'interval entre els anys previs a la guerra i la postguerra; parla també de la repressió franquista i de la literatura com a única taula de salvació.
• Ací: evocació d'Ausiàs March, on reflexiona sobre la vida del poeta, que per a ell és el millor referent de les lletres catalanes.
• Per exemple: reflexió sobre els anys de la postguerra, la fam i la pobresa.
• Assumiràs la veu d'un poble: identificació del poeta com a portaveu de la cultura valenciana.

1. Context històric i cultural

L'obra Llibre de meravelles es va publicar l'any 1971, dècada en la qual es va produir el «boom estellesià». L'escriptura de l'obra se situa en l'època de la postguerra i de la dictadura franquista, quan predominava la repressió ideològica i lingüística, controlada per la censura. Als anys 50 es van produir canvis socioculturals on la dictadura va evolucionar amb posicions més permissives, i finalment, als anys 70, la literatura va tornar a la seua producció normal. Per tot això, aquesta obra reflecteix la realitat de la vida durant aquesta època de misèria, a més de ser un homenatge poètic a la ciutat de València i a la seua cultura.

Vicent Andrés Estellés

2. Situar l'obra en la trajectòria de l'autor

El Llibre de les meravelles s'escriu durant l'època dels cinquanta. En aquesta dècada Estellés aconsegueix l'estil propi més genuí, en què accentua la temàtica de la quotidianitat, el testimoni de la desolació i el registre col·loquial. Predomina el vers alexandrí en els llargs poemes, que combinen seqüències narratives i descriptives sota una mirada elegíaca. Augmenta la intertextualitat amb altres poetes clàssics i les relacions amb la seua activitat periodística. Adopta la perspectiva i les preocupacions d'altres poetes.

3. Característiques generals del gènere poètic en l'època

En un primer moment, la poesia va seguir les tendències de la Guerra Civil: la tradició simbolista i avantguardista. A partir dels anys 60 es converteix en un reflex versemblant de la realitat, on es mostren aspectes costumistes que determinen l'experiència d'un jo líric identificat amb la societat.

A més, incorporen l'ús del llenguatge directe, viu i col·loquial, fins i tot vulgar, per arribar millor al seu destinatari, ja que la seua finalitat era la denúncia de la repressió i la misèria. Quant a la forma, sovint aquesta poesia esdevé narrativa, per facilitar la descripció de l'amarga realitat d'un poble oprimit per un règim dictatorial i autoritari.

En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

Durant la dècada dels 60, Joan Fuster va publicar el Diccionari per a ociosos en un context d'obertura postfranquista. Les restriccions censòries disminuïen, i la prohibició de publicar en català es va abolir el 1966. Els anys 40 ja havien vist una crisi postguerra a Espanya, amb l'existencialisme com a resposta cultural. A mitjan dels 60, la Nova Cançó catalana emergeix amb Els Setze Jutges, influïts per la cançó protesta francesa. El circuit editorial i la premsa periòdica en català experimenten un ressorgiment i diversificació durant aquesta època, amb un augment de l'assaig que va més enllà dels temes nacionals.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes/blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc

Joan Fuster, destacat assagista català, prefereix l'assaig humanístic, amb obres com Diccionari per a ociosos. Sis modalitats estructurals destaquen en la seua obra, incloent diccionaris, recopilacions d'articles i aforismes. Els seus assaigs aborden temes humans intemporals amb escepticisme sistemàtic, reben influències europees i mantenen una independència intel·lectual. Connecta amb altres assagistes catalans i s'interessa especialment en èpoques amb qüestions lingüístiques. En els àmbits sociopolítics destaquen obres com Nosaltres els valencians, influent en el nacionalisme català. També aborda crítiques, traduccions i altres gèneres literaris.

Quines característiques generals presenta el gènere de l'assaig en el context de l'escriptura de l'obra?

Després de la Segona Guerra Mundial, l'assaig experimenta un ressorgiment humanista i existencialista, amb Sartre, Simone de Beauvoir i altres destacats. L'àmbit científic contribueix amb reflexions de biòlegs, físics i filòsofs. En català, els anys 50 veuen un enfocament en la reflexió sobre la nació com a resposta a les restriccions franquistes. Es destaquen Josep Ferrater Mora, Josep Trueta i Jaume Vicens Vives. L'assaig polític emergeix als anys 60 amb Joan Fuster i M. A. Capmany, influent en les generacions joves del Maig del 68. Altres formes inclouen biografies, memòries i articulisme d'opinió.

Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra?

Una autora d'assaig que destaca durant els anys seixanta va ser Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), qui esdevé una de les primeres veus feministes que parlen del paper de la dona catalana dins de la societat. Autora de grans títols com La dona a Catalunya, Joventut, és una nova classe? i Pedra de toc.

Un altre autor d'importància cabdal dins de l'assaig abans, durant i després dels anys 60 és Josep Pla (1897-1981), un dels escriptors admirats per Fuster. Conrea diversos gèneres relacionats amb el periodisme, i la seua obra ofereix una visió completa de la societat del seu temps. Les característiques més importants de l'estil planià són la simplicitat, la ironia i la claredat. El quadern gris és el dietari que el va consagrar.

Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a ociosos? Quines característiques presenta?

Des de la fi dels seixanta hi hagué una demanda social de gent amb inquietuds polítiques i culturals que afavorí la lectura i, per conseqüència, la creació de prosa no narrativa, en què la temàtica històrica i lingüística pròpia superà l'interès per la ficció. Els autors expressen major diversitat temàtica en els nous treballs.

Autors com Rafael Lluís Ninyoles i Lluís V. Aracil són sociolingüistes que descriuen el conflicte lingüístic valencià i aporten idees per tancar-lo. Un altre autor, Joan Francesc Mira, representa la continuïtat del llegat fusterià en la seua obra Crítica de la nació pura, on reflexiona sobre el concepte de nació com a instrument de domini i submissió, i en destria els tòpics.

Rodolf Sirera

1. Context històric i cultural

El verí del teatre es va publicar l'any 1978, any en què es va aprovar la Constitució espanyola. El context històric d'escriptura de l'obra és un temps de canvi i obertura política i social: l'arribada d'un règim de democràcia i de l'estat de les autonomies. Abans d'aquesta nova estructura, es va produir una dictadura al nostre país, caracteritzada per la forta censura cap a la literatura en la nostra llengua i per la falta de llibertat en molts més àmbits. Així, en aquesta època de transició es va impulsar un teatre independent, desafiant els valors defensats anteriorment i sostenint l'escena teatral valenciana.