Història de la Literatura Catalana: De la Decadència a la Renaixença i la Tradició Popular

1. La Literatura Moderna i els Segles de Decadència

Tradicionalment s'anomenaven els segles de la decadència, però actualment ja no es fa servir aquesta etiqueta perquè creava prejudicis: tot i que en aquests segles hi va haver períodes de crisi, també hi va haver bons escriptors.

Factors històrics que marquen aquests tres segles (segles XVI a XVIII)

• Crisi a la Corona d'Aragó: La Corona catalanoaragonesa entra en crisi amb Pere el Cerimoniós a causa de guerres constants. Més endavant, Martí l'Humà mor sense descendència directa.
• El Compromís de Casp (1412): S'ha de triar un nou sobirà i s'escull un príncep castellà, Ferran d'Antequera, fet amb el qual s'introdueix la dinastia Trastàmara.
• Unió dinàstica (1469): Es casen els Reis Catòlics (Isabel de Castella i Ferran d'Aragó), unint les corones de Castella i Aragó.
• Descobriment d'Amèrica (1492): A la Corona catalanoaragonesa se li veta inicialment comerciar amb Amèrica; Castella s'enriqueix mentre Aragó s'empobreix de manera progressiva.
• Guerra de Successió i Decret de Nova Planta (1700-1714): Carles II mor sense descendència al tombant del segle XVIII, desencadenant la Guerra de Successió. Carles d'Àustria acaba heretant l'Imperi germànic i abandona Catalunya en el conflicte. L'any 1714, Catalunya perd la guerra; el nou sobirà, Felip V de Borbó, prohibeix l'ús oficial de la llengua catalana i deixa el territori arruïnat econòmicament i sotmès culturalment.

2. La Renaixença (Segle XIX)

La Renaixença és un ampli moviment cultural que es desenvolupa a Catalunya aproximadament entre 1833 i 1892. Fou impulsat per intel·lectuals compromesos a recuperar els signes d'identitat catalans:

• La llengua: A principis del segle XIX, la població mantenia un ús social habitual del català, però no es considerava llengua de cultura ni de prestigi; existia una clara situació de diglòssia envers el castellà.
• La pàtria: Vinculació a una geografia concreta, fomentant el sentiment de pertinença mitjançant la reinterpretació del paisatge i el passat històric col·lectiu.
• El folklore: Amb l'objectiu de no perdre el patrimoni etnològic, es comencen a recollir i fixar per escrit les tradicions populars, les festes i les cançons.

Causes que fan possible la Renaixença

• La Revolució Francesa (1789): Enderroca l'Antic Règim i difon la ideologia liberal. Aquest fenomen transforma el panorama sociopolític europeu reduint el poder absolut dels monarques (tot i que a Espanya la dinastia continuà vigent).
• La Revolució Industrial: Després del naixement de la màquina de vapor a Anglaterra, Catalunya —malgrat estar arruïnada— comença la seva industrialització aprofitant la força hidràulica dels rius. S'accelera el creixement econòmic i s'aferma una burgesia catalana emergent.
• La revolució cultural (El Romanticisme): Sorgit inicialment a Alemanya, trenca amb el Neoclassicisme i les seves regles formals rígides. Els pensadors romàntics defensen que l'art ha de ser lliure i expressar sentiments i l'esperit dels pobles.

Fita fundacional

L'any 1833 es publica el cèlebre poema «Oda a la Pàtria», escrit per Bonaventura Carles Aribau en honor del sant del seu patró. Fou editat al periòdic barceloní El Vapor i, en convertir-se en el primer gran poema romàntic en llengua catalana d'aquesta etapa, s'erigí en el punt d'arrencada i símbol de la Renaixença.

3. La Literatura Popular

Paral·lelament als segles de menor activitat culta, es produí una enorme vitalitat en la literatura tradicional: de caràcter anònim, transmissió oral, sovint cantada i sotmesa a constants variants. Oferia una visió del món diferenciada de la literatura culta, tot i el perill constant de la seva pèrdua amb el pas del temps.

Principals gèneres populars

• Nadales: Cançons vinculades a la festivitat del naixement de Jesucrist que aborden passatges religiosos tals com l'Anunciació, el Naixement, l'Adoració dels pastors o l'arribada dels Reis d'Orient.
• Romanços: Composicions narratives en vers acompanyades de música que despleguen un fil argumental complet (a diferència de la lírica breu). La mostra més emblemàtica dins la tradició catalana és el «Romanç del Comte Arnau».