Història de la Literatura Catalana: De l'Edat Moderna al Modernisme
Context Històric i Literatura de l'Edat Moderna
Context històric
L'Edat Moderna és un període històric de més de tres-cents anys que comença a mitjan segle XV i acaba l'any 1789 amb la Revolució Francesa. Durant aquesta època es succeeixen tres moviments artístics principals: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.
Diversos fets van transformar el món occidental:
- Àmbit polític: L'afermament de les monarquies autoritàries europees.
- Àmbit religiós: L'esclat de la Reforma protestant i la posterior Contrareforma catòlica.
- Àmbit socioeconòmic: L'augment demogràfic de la població i la consolidació de la burgesia van afavorir un fort creixement econòmic.
Pel que fa a la situació política i sociolingüística de la Corona d'Aragó, va continuar el procés d'unificació i subordinació a Castella. La instauració a Espanya de la dinastia dels Àustria va continuar afavorint la castellanització progressiva de la noblesa. A València i a Mallorca, la Guerra de les Germanies va enfrontar la petita burgesia i els llauradors contra l'aristocràcia.
Producció literària
Durant aquest període es produeix la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres. A més de la llengua castellana, n'hi havia una altra que hi competia amb força: la llengua llatina.
- Joan Lluís Vives: Va escriure en llatí sobre temes d'ordenació ciutadana, sobre l'ànima humana i sobre els fonaments del cristianisme.
- Joan Boscà: Va escriure en castellà i va ser un dels primers escriptors a introduir la mètrica italiana a la península Ibèrica.
El Barroc
El Barroc s'associa sovint amb allò que és considerat lleig, repulsiu o extravagant en l'art, o bé excessivament ornat i recarregat. Es tracta d'una literatura que descriu la realitat a través de contrastos constants (com ara vida/mort) i que mostra una forta tendència a l'exageració i a l'artifici.
En el Barroc es distingeixen dos corrents literaris principals:
- El conceptisme: Caracteritzat per la subtilesa intel·lectual i els jocs d'enginy verbal.
- El culteranisme: Centrat en la recerca de la bellesa formal, les metàfores complexes i la musicalitat del llenguatge.
Literatura popular
El romanç va ser el gènere més habitual de la poesia popular; consistia en una composició d'un nombre indeterminat de versos d'art menor amb rima assonant en els versos parells.
D'altra banda, destaca el Misteri d'Elx, un drama medieval de caràcter religiós l'origen del qual es remunta al segle XV, estructurat al voltant de la mort i l'assumpció de la Mare de Déu:
- Primer acte: S'escenifica la mort i l'ascensió al cel de l'ànima de la Mare de Déu.
- Segon acte: Es representa l'assumpció en cos i la coronació de la Verge.
La Renaixença i el Segle XIX
Context europeu
Al segle XIX es van produir grans transformacions en els àmbits polític, econòmic, científic i filosòfic. El poder que la Revolució Industrial va atorgar a la burgesia va transformar radicalment l'estructura de la societat: la burgesia va ascendir a classe dirigent mentre que el poble va esdevenir proletariat.
A finals del segle XVIII es va desenvolupar el Romanticisme, un moviment que interpretava els canvis socials derivats de la Revolució Industrial tot defensant nous valors burgesos, la reivindicació de la cultura i la llengua pròpies, i el gust per les temàtiques històriques medievals.
A Espanya, la promulgació de la Constitució liberal de Cadis i les tres guerres carlines van alentir el procés d'industrialització. Dins l'àmbit lingüístic català, aquestes circumstàncies van donar lloc al moviment de la Renaixença, que aspirava a la plena recuperació de la llengua i la literatura en els seus registres formals i cultes.
La Renaixença
La Renaixença és un moviment de recuperació de la llengua catalana, dels seus escriptors i dels usos formals de l'idioma, impulsat també per la traducció dels principals autors europeus. El gènere predominant va ser la poesia, ja que la novel·la i el teatre haurien requerit d'un estàndard normativitzat i d'una infraestructura cultural que en aquell moment eren inexistents. L'objectiu principal era recuperar el sentiment patriòtic i els senyals d'identitat nacional.
El moviment es va desenvolupar al llarg de quatre etapes:
- Primera etapa (Catalunya): Poesia romàntica escrita predominantment en castellà i, només de manera puntual, en català.
- Segona etapa: Restauració dels Jocs Florals a Barcelona, amb una temàtica centrada en el lema clàssic de «Pàtria, Fe i Amor».
- Tercera etapa (València): Inici dels Jocs Florals i creació de la societat Lo Rat Penat, orientada a una poesia de caràcter nostàlgic i paisatgístic.
- Quarta etapa (Illes Balears): A finals del segle XIX es constitueix l'anomenada Escola Mallorquina.
Teodor Llorente
Durant la seua joventut, Teodor Llorente va exercir com a traductor al castellà de diversos autors destacats. Va ser fundador i director del diari Las Provincias. La seua concepció literària va tindre una influència cabdal en la societat valenciana gràcies a una visió idealitzada tant del passat com del present, recolzada en un estil basat en els tòpics tradicionals.
Dins la seua producció trobem poemes d'estil jocfloralesc de caràcter històric, patriòtic, religiós i amorós. L'any de l'Exposició Regional va ser coronat oficialment com a poeta de València. Així mateix, va escriure poemes de temàtica rural poblats per personatges, oficis i ambients populars a través d'estampes costumistes.
Eduard Escalante
Pertanyent a una família de la petita burgesia, Eduard Escalante va conéixer de prop els costums, les preocupacions i les tensions de les classes mitjanes. D'aquest context va extreure el material primordial per als seus sainets, peces teatrals que reflecteixen amb precisió els canvis socials de la València industrial de mitjan segle XIX.
Narrativa Europea del Segle XIX, Realisme i Modernisme
Narrativa europea del segle XIX
Com a conseqüència directa de les transformacions econòmiques i socials, es va desenvolupar a França una nova estètica: el Realisme. Aquesta corrent anava adreçada a un nou públic lector, la burgesia, i trobava el seu canal idoni en un gènere predominant: la novel·la. La nova estètica, denominada sovint «literatura de la veritat», trencava amb la imitació de les obres clàssiques. El terme «realisme» fou encunyat originàriament pel pintor francés Gustave Courbet.
La novel·la va esdevindre el gènere central i les obres acostumaven a publicar-se per lliuraments a la premsa periòdica. L'evolució del pensament realista va desembocar en el Naturalisme, que pretenia demostrar la influència directa del medi social i de l'herència biològica sobre la conducta humana. El compromís social de determinats autors naturalistes amb el proletariat i amb els ideals socialistes explica, a més, la presència habitual de treballadors i personatges marginals en aquestes novel·les.
Costumisme
El corrent literari costumista va actuar com una afirmació de les tradicions davant les profundes mutacions socials. S'hi distingeixen dues variants principals:
- Costumisme rural: Estretament vinculat a la vida i a les feines del camp, amb un marcat to tradicionalista i conservador.
- Costumisme urbà: Atent a les transformacions de la societat industrial, amb un sentit crític i d'esperit liberal.
L'article o quadre de costums, influenciat per la prosa costumista castellana i publicat en revistes i periòdics populars, va anar evolucionant cap a una narrativa més sòlida, difosa en publicacions cultes com la revista La Renaixensa. Aquesta prosa defensava un model lingüístic més pròxim a la parla real: la inclusió constant de diàlegs permetia reflectir amb vivor les expressions de la llengua popular.
El Naturalisme i la seua recepció
El Naturalisme sorgeix a França com una evolució directa del Realisme, inspirat per l'esperit científic i positivista de l'època. Formulava un estricte determinisme ambiental i biològic al qual romania sotmès l'ésser humà. Émile Zola en va ser el màxim exponent teòric i literari, defensant sense reserves l'aplicació del mètode experimental a la creació narrativa.
La premsa catalana es va fer un ampli ressò de l'estètica naturalista a través dels seus crítics literaris, influint decisivament en l'obra del novel·lista Narcís Oller. No obstant això, el model català es va distanciar clarament de l'ortodòxia francesa: els autors d'aquí van rebutjar el determinisme biològic i ambiental rígid, negant-se a reduir l'individu a pura fisiologia o a un producte cec de l'herència genètica i l'entorn.
El Modernisme
A finals del segle XIX va irrompre el Modernisme, impulsat per la voluntat decidida de transformar i modernitzar la societat per mitjà de la cultura i l'art. En la propagació del moviment va resultar decisiu el paper de la revista L'Avenç.
A partir de l'any 1890, L'Avenç va encapçalar una rellevant campanya lingüística destinada a unificar les normes ortogràfiques i fixar un estàndard literari modern. Malgrat que la burgesia catalana va mostrar inicialment recel i resistència davant la renovació ideològica i cultural modernista, va acabar adoptant plenament la seua estètica en el mobiliari, la decoració d'interiors, la indumentària i l'arquitectura.
Modernisme valencià
A terres valencianes, el Modernisme es va manifestar principalment a través de la poesia. Els joves poetes es van mostrar molt crítics amb l'herència de la Renaixença i amb l'estàndard arcaïtzant que s'havia emprat fins llavors, motiu pel qual van adoptar nous recursos expressius.
Entre els seus principals representants destaquen Miquel Duran de Tortajada i Josep Maria Bayarri, els quals van compartir l'esperit renovador modernista partint de postures estètiques diverses.