Història de la Literatura Catalana: De les Grans Cròniques a la Renaixença

Les Quatre Grans Cròniques Medievals

• Crònica de Jaume I (Llibre dels fets): Centrada en la conquesta de Mallorca (1229), narra de forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca i València. La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort.
• Crònica de Bernat Desclot: Escrita cap al 1288, narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner: És la més llarga de totes i se centra principalment en el regnat de Jaume II.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: Redactada per encàrrec de Pere III, no escrita directament per ell; explica alguns fets rellevants del seu regnat. Els objectius que perseguia eren afermar la monarquia i donar-li prestigi. Va ser escrita pels secretaris de la cancelleria, i es nota la intervenció del monarca quan s'expressen els seus records, sentiments i reflexions personals.

Literatura dels Segles XVI-XVIII

Durant aquesta època, les llibreries esdevenen el motor principal de l'expansió de la lectura. Amb l'arribada de la impremta, la cultura escrita guanya una presència molt més notable. Es consoliden diferents pràctiques de lectura:

• Lectura en veu alta (habitual en espais públics).
• Lectura en solitari.

La censura: Aconsegueix condicionar el clima intel·lectual del segle XVI, incidint de manera directa en la tasca dels escriptors i limitant la possibilitat de difusió de les seves obres.

La nova forma del llibre: Gràcies a la impremta, el llibre adopta una estructura més ordenada i clara; a les pàgines inicials s'incorporen elements destinats a afavorir l'èxit editorial de l'obra.

Els salons dels segles XVII i XVIII: Funcionen com a mecanismes de transmissió cultural fonamentals. Són espais de trobada i conversa on no solament es debat sobre la cort o les modes, sinó on els autors llegeixen les seves pròpies creacions. A partir d'aquests salons s'impulsa el projecte de l'Enciclopèdia, posteriorment prohibida pel papa.

Literatura Popular i Tradicional (s. XVI-XVIII)

Es defineix a partir de dos conceptes clau:

• Popular: per l'àmplia acceptació i difusió social que assoleix.
• Tradicional: perquè es transmet de generació en generació de manera oral.

Gèneres de la literatura popular

• El romanç: Composició amb un nombre indeterminat de versos que presenta rima assonant en els versos parells. Desenvolupa temes i personatges que esdevindran de gran interès per a la tradició literària catalana.
• Els goigs i les nadales: Dins la vessant religiosa destaquen els goigs i les nadales (cançons de Nadal).

Teatre popular

Té com a finalitat impressionar el públic i emocionar-lo mitjançant un gran desplegament escènic i acompanyament melòdic.

• Les Passions: Representacions religioses que s'han mantingut vives al llarg del temps en terres catalanes.
• Els Pastorets: Peces teatrals típiques que se solen representar per Nadal arreu dels Països Catalans.

Romanticisme i Renaixença

La visió més coneguda del Romanticisme posa l'èmfasi en la reivindicació dels sentiments i de la introspecció, posant en qüestió el racionalisme dogmàtic. Esdevé un vehicle essencial per a l'expressió tant de l'esperit individual com de la identitat col·lectiva nacional.

Els Jocs Florals: Certàmens literaris reinstaurats que van tenir un paper decisiu per prestigiar i normalitzar la llengua catalana. Tot i començar amb fórmules i temàtiques antiquades, van acabar adquirint una enorme transcendència cultural i cívica.

Jacint Verdaguer

Va néixer l'any 1845 a Folgueroles (Osona). Des de la seva joventut ja va destacar com a aprenent de poeta. Va exercir com a sacerdot i connecta estretament amb el moviment de la Renaixença amb el propòsit de preservar la catalanitat.

L'any 1876 culmina L'Atlàntida, poema en el qual treballava des dels seus inicis. Aquesta obra constitueix la seva gran epopeia sobre el mite del continent desaparegut. Gràcies a aquest poema èpic, Verdaguer guanya el premi extraordinari als Jocs Florals, fet que li permet consagrar-se exclusivament a l'escriptura. Més endavant publica un altre gran poema èpic titulat Canigó, caracteritzat pel seu dinamisme narratiu i la influència de la cançó popular.