L'Humanisme català: Bernat Metge, Lo somni i la literatura cavalleresca

L'Humanisme

- Moviment intel·lectual del segle XIX destinat a transformar les estructures mentals medievals per adaptar-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica.

- Característiques: Antiguitat clàssica: permet descobrir el sentit profund del fet humà i el gust de contemplar la natura; Antropocentrisme: l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura; Racionalisme: l'home pot observar la realitat que l'envolta amb sentit crític.

- Mitjans segle XIV: crisi del feudalisme.

- Segle XV: Renaixement (Itàlia): recupera l'estètica i les idees dels clàssics i proposa un nou model de societat, més enllà de les disciplines artístiques.

- Humanisme: branca del Renaixement en l'àmbit literari i filosòfic.

- L'autor humanista: persona formada que domina llengües, sobretot el llatí, lligada a l'aristocràcia, amb inquietuds intel·lectuals, que es dedica, per exemple, a traduir els clàssics.

- Per què Catalunya entra en contacte amb el Renaixement i l'Humanisme:

- Llatí: llengua culta de referència de la cancelleria.

- Contacte cort catalana-Itàlia: Alfons el Magnànim estableix cort a Nàpols.

- Establiment de la cort papal a Avinyó (França).

Bernat Metge

Biografia

- Escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme català.

- 1359: mor Guillem Metge, pare. La mare, Agnès, es casa amb Ferrer Saiol, funcionari de la cancelleria reial.

- 1370: notari i ajudant del registre al servei d'Elionor de Sicília.

- 1375: mor la reina; escrivà de Joan, príncep hereu.

- 1390-1396: secretari del rei Joan.

- 1396: acusat de la mort del rei Joan, de corrupció i de traïció; destituït i processat; empresonat. Lo somni: es retroba amb l'ànima del rei i dialoguen sobre la seva innocència.

- 1399: es reintegra en càrrecs oficials fins a ser secretari de la cancelleria reial i procurador general encarregat dels negocis de la cort.

- 1401: ambaixador a la cort papal d'Avinyó.

- 1412: apartat definitivament dels afers d'estat; viu com a privat i ciutadà honrat de Barcelona.

- 1413: mor.

Sentit crític, ironia, escepticisme i exaltació de la bellesa com a finalitat.

Obra

- Fina intel·ligència i una gran sornegueria.

- Obra polièdrica en la forma i en el fons: s'avança a la literatura del segle XV (no encaixa en cap gènere literari de finals del segle XIV: innovador).

- Lo somni: fingeix un diàleg amb el fantasma de Joan i amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques de Catalunya que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.

Obra en vers

Sermó

- Obra primerenca, de 211 versos de codolada.

- Paròdia cínica d'un sermó moralitzador amb consells càustics i desvergonyits (fan una caricatura dels de la moral cristiana).

- Estructura: coincideix amb les parts d'un sermó seriós.

- Comença posant un tema de dissertació de la mateixa manera que els predicadors glossen en les seves prèdiques uns versicles de l'Escriptura.

- Sentit diàfan: que cadascú segueixi el corrent del seu temps, perquè, si no ho fa, es trobarà sense sòl i sense diners.

- Ironia en parlar de les dones i de les poc escrupoloses recomanacions per sobreviure en la vida (recomanacions que ell mateix va seguir).

Medicina apropiada a tot mal

- 125 octosíl·labs aparellats.

- Caricatura dels receptaris medievals que servien per guarir mals d'amor.

Llibre de fortuna e prudència (1381)

- 1194 octosíl·labs aparellats.

- Primera persona, tot i que la identificació autor-protagonista no és total.

- Se situa en un món fantàstic i al·legòric: li serveix d'escenari per plantejar problemes de caire filosòfic i especulatiu.

- Objectiu: demostrar la innocència de l'autor davant les acusacions de malversació de fons públics.

- Referència a un viatge misteriós de l'autor-protagonista a una illa en una nit d'insomni: discuteix amb Fortuna i Prudència (personatges al·legòrics) sobre temes de caire filosòfic.

- Els temes i l'actitud de Metge són encara totalment medievals en la forma, però pel que fa al contingut es presenta un pensament humanista: no accepta els plantejaments filosòfics de tipus medieval.

La prosa

- Evolució cap a una forma d'expressió més acurada fins a adquirir un grau molt alt de puresa i maduresa estilística.

- Sintaxi clara, precisa i matisada en la imitació llatina.

- Utilitza els hipèrbaton (alteració de l'ordre gramatical dels mots) amb moderació.

- Tendència a posar el verb al final del període oracional per tal de donar a la frase una aparença clàssica.

Com es comportà Ovidi: traducció en prosa d'un poema atribuït a Ovidi; paròdia on defensa l'amor sensual de la dona vella enfront de l'amor sincer de la dona jove. Objectiu: divertir els amics de Metge.

Història de Valer i Griselda (1388): traducció del Griseldis, de Petrarca. Narra les proves que ha de superar Griselda per demostrar que és fidel al seu marit. Dedicada a Isabel Guimerà, filla d'un tresorer reial, perquè l'ajudi a defensar-se de les acusacions de sostracció de béns públics. Metge adopta l'actitud de l'home injustament perseguit que reflexiona sobre el valor de la virtut. Primera mostra de la prosa catalana que segueix models llatins (humanisme). L'interès de la traducció de Metge es troba en l'excel·lència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista.

Apologia: inspirada en el Secretum, de Petrarca. Diàleg filosòfic, a l'estil de Plató i de Ciceró, entre l'autor i un amic. L'autor hi manifesta la seva actitud humanística en elogiar els llibres dels autors antics.

Lo somni (finals segle XIV)

- Escrita poc després de sortir de la presó.

- És una defensa de les acusacions que hi ha sobre ell i la dirigeix a Martí l'Humà, de qui vol obtenir el favor.

- Escrita en forma de diàleg.

- Estil: construccions sintàctiques pròpies del llatí (ablatius absoluts, absència d'article, col·locació del verb al final del període sintàctic).

- El rei no s'havia confessat: escàndol a l'època, perquè hi havia la possibilitat que s'hagués condemnat eternament.

- La cort reial s'esforçava per retenir el poder i les oligarquies urbanes pugnaven per guanyar-lo.

- Fins llavors la cort havia prevalgut, però arran de la mort del rei canviarien les formes.

- Quan Joan I va defallir, les ciutats no van perdre l'oportunitat de guanyar una més de les batalles: van promoure un gran procés que inculpava els consellers i cortesans, entre ells Metge.

- L'autor va ser inculpat de corrupció, traïció i ofensa al rei.

- Martí I, germà de Joan, va posar fi a tot plegat quan va pujar al tron i va resoldre tots els processos.

Estructura de Lo somni

Primer llibre: diàleg

- L'autor, tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei, mort en un accident de caça.

- Diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima.

- Bernat planteja tot un seguit d'arguments d'Epicur (a l'època considerat heretge) que són rebatuts sistemàticament per Joan.

- Bernat acceptarà les idees de Joan I.

- És el que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment.

- Objectiu adoctrinador i moral.

Segon llibre: diàleg

- Els dos acompanyants del rei són personatges de la mitologia clàssica: Tirèsias (cec que endevina el futur) i Orfeu (músic excels). Element humanista.

- El rei explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, d'on serà purificada per anar al cel.

- És un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge: justificació metaliterària de l'obra quan Joan demana a Bernat que posi el diàleg per escrit per fer saber la seva situació.

Tercer llibre: diàleg

- Orfeu explica la seva vida.

- Després descriu l'infern segons Virgili i Dante.

- Tirèsias amonesta Orfeu i retreu a Bernat que estimi una dona per sobre de tot.

- Tirèsias, que havia estat dona en el passat, fa una dura crítica contra les dones.

Quart llibre: diàleg

- Metge lloa les dones començant per l'antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història, especialment a la reina Maria de Luna, volent-se'n guanyar el favor.

- Critica els homes.

- Comenta un dels arguments contra les dones de Tirèsias.

- Tirèsias aconsella a Bernat que només estimi Déu, i l'autor es desperta trist i desconsolat del seu somni.

- To humanístic.

La cavalleria

- Es va iniciar a l'Europa cristiana durant el segle XI.

- Ordre paramilitar.

- Congregació de persones que adoptaven unes obligacions en forma de vot.

- Objectius: fer el bé, reivindicar la justícia, alliberar les terres sagrades dels infidels (croades).

- Ideari: defensa de la religió, atenció i protecció dels més febles, fidelitat al rei, menyspreu per la mort i el dolor, recerca de l'honor i de la glòria.

Literatura

Textos normatius amb finalitat didàctica i grans dosis de realisme:

• Llibre de l'ordre de cavalleria, de Ramon Llull.
• Tractat de cavalleria, de Pere III el Cerimoniós.

1. Novel·les de cavalleries

Narren les aventures d'un cavaller errant amb una força sobrehumana.

- Característiques: històries increïbles o fantasioses; elements extraordinaris; personatges fantàstics (dracs, nans, encanteris, mags...); espais irreals i il·localitzables; imprecisió històrica; els cavallers han de demostrar el seu valor en les aventures i justes per aconseguir l'amor de la dama estimada.

- Exemples: Blandín de Cornualla, d'autor anònim, i La faula, de Guillem de Torroella.

2. Novel·la cavalleresca

Apareix arran de la crisi del segle XV, fet que transforma les relacions existents en aquest ordre i en la realitat.

- Característiques: històries creïbles o realistes; versemblança de les accions, ja que els cavallers es comporten com els cavallers de l'època; personatges construïts a escala humana; geografia coneguda; èpoques recents; els cavallers han de demostrar el seu valor mitjançant l'estratègia militar i, per aconseguir l'amor d'una dama, l'han de seduir.

- Exemples: Curial e Güelfa, d'autor anònim, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.