L'Humanisme i Bernat Metge: Orígens, Obres i Context Històric
Orígens i Característiques de l'Humanisme
L'humanisme va ser un moviment cultural originat a Itàlia durant la segona meitat del segle XIV. El seu objectiu principal era redescobrir i recuperar els escriptors llatins i grecs. Aquest corrent es va estendre per Europa i va culminar amb el Renaixement al segle XVI.
Principals Objectius i Mètodes
- Recuperació de textos oblidats: Mitjançant la crítica textual i la comparació de manuscrits, es pretenia restituir la forma i el sentit originals de les obres.
- Aproximació lingüística: Apropar el llatí medieval al llatí clàssic.
- Nova consciència: Amb l'humanisme sorgeix una consciència de dignitat que aporta cultura i domini del llenguatge.
- Pensament crític: Foment de la crítica d'idees i costums.
Francesco Petrarca i els Inicis del Moviment
L'humanisme s'inicia amb l'obra de Francesco Petrarca (1304-1374), un intel·lectual europeu destacat de l'època. A més de rescatar textos, va compondre obres tant en llatí com en vulgar:
- Obres en llatí: Responen a la seva posició humanística. Destaquen l'Epistolari (cartes adreçades a personatges contemporanis i de l'antiguitat) i el Secretum (un examen de consciència escrit en forma de diàleg).
- Obres en vulgar: La poesia recollida al Canzonieri, on predominen les poesies líriques que expressen el seu amor per Laura.
L'Humanisme a la Corona d'Aragó
Durant la segona meitat del segle XIV, les relacions amb Itàlia van permetre que els escriptors locals entressin en contacte amb les primeres manifestacions humanistes.
La Cancelleria Reial
Els diplomàtics de la Cancelleria Reial viatjaven en missions diplomàtiques i aprofitaven per conèixer les novetats culturals. Per exercir la seva feina, era indispensable dominar el llatí.
Bernat Metge i el Pensament Modern
Bernat Metge destaca per un caràcter escèptic, lliure i independent. El seu estil i concepció de la literatura són el més proper a la figura d'un escriptor modern, mostrant una clara aspiració a renovar la cultura del seu temps. Entre les seves contribucions destaquen una carta crítica redactada per ordre del rei contra el maltractament dels jueus, així com el seu esperit crític, preocupació estilitzada i voluntat d'independència intel·lectual.
Trajectòria Professional
Ajudat pel seu padrastre, comença la seva trajectòria professional formant part del grup de funcionaris reials encarregats de redactar els documents de la monarquia. Entra en contacte amb els nous corrents de l'humanisme italià i contribueix a crear un model de prosa culta.
Obres d'Abans de Lo Somni
- Sermó (1381): Obra més antiga, en format de paròdia de sermons.
- Llibre de Fortuna e Prudència (1381): Poema al·legòric que debat temes morals.
- Història de Valter e Griselda (1388): Traducció de les epístoles llatines de Petrarca.
- Apologia (1395): Obra interrompuda inspirada en el Secretum.
Context Històric i Creació de Lo Somni (1399)
El 1396, els consellers del rei Joan I van ser acusats pels consells de València i Barcelona de diversos abusos. El rei feia cas omís de les denúncies i va manar investigar d'on partien. Les acusacions eren fonamentades, però Joan I va morir l'endemà en caure d'un cavall. Martí l'Humà el va succeir. Com que es trobava a Sicília, la seva esposa va actuar com a regent, empresonant a tots els consellers i culpant-los de la mort del monarca.
Bernat Metge va escriure Lo Somni l'any 1399, ja fora de presó, amb la intenció de defensar-se de les acusacions i aconseguir la seva rehabilitació davant el nou rei.
Estructura i Estil de Lo Somni
L'obra consta de quatre llibres basats en tres diàlegs mantinguts amb tres personatges diferents:
- Llibre I: Mentre dorm, se li apareix l'ombra de Joan I juntament amb Orfeu i Tirèsias. Joan posa en dubte la immortalitat de l'ànima. Comença així el diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.
- Llibre II: Joan i Metge parlen sobre la mort del rei, i Joan explica què és el purgatori.
- Llibre III: Orfeu explica el seu amor per Eurídice. Aquest tema serveix per llançar un atac violent contra la passió i la perversitat femenina.
- Llibre IV: Elogi de les dones singulars.
Estil Literari
Prosa variada estilitzis-ticament, que evoluciona de menys a més, contribuint a la dignificació de la llengua vulgar.